Escriure per poder viure

Abrera

2011-11-13T13:04:00.004+01:00

26 d'octubre de 2011

A la Sala d'Actes de la Casa de Cultura m'esperava un públic nombrós i atent. Que després de escoltar-me una bona estona encara em van ajudar a buscar dues boletes d'un collaret que se m'havien perdut.

I com a cloenda em van obsequiar amb una panera amb totes les coses bones que té aquesta terra. I us puc ben assegurar que són moltes!

Gràcies a tothom!!!

Biblioteca de Terrassa

2011-06-14T00:28:00.001+02:00

A la biblioteca Central em varen fer una entrevista.

Per veure-la clikeu aquí

http://www.terrassa.cat/Front/final/_YJxQFCkYh8yL8QZa3vYFvLjEAHGkf0KW_K5bWNDz7RymFf8GKH4-Bg

COMRàdio

2011-05-31T23:24:00.003+02:00

El link de l'entrevista en directe del programa Tots per Tots

http://bit.ly/jqUgil

Tot és molt confús

2011-04-21T11:26:00.004+02:00

20 d'abril de 2011

Vaig anar al programa del Pere Mas, Tot és molt confús.

aquí teniu el link

http://www.catradio.cat/audio/527528/Silvia-Alcantara

Cambrils

2011-04-10T11:43:00.004+02:00

5 d'abril de 2011

A Cambrils hi vaig presentar La casa cantonera

El 9 TV de Vic

2011-03-18T16:55:00.004+01:00

Programa La Terrassa

aquest és el link

http://el9nou.cat/tvcarta2_o_0_1/7/1583

Olor de Colonia en castellà

2011-03-02T18:45:00.001+01:00

El dia 4 de març sortirà Olor de Colonia en castellà

Igualada

2011-03-02T18:43:00.003+01:00

24 de febrer de 2011

Presentació de La casa cantonera

Vilafranca

2011-03-01T20:50:00.007+01:00

A Vilafranca el Jordi Llavina em va fer aquest reportatge.

Per veure'l clikeu aquí:

http://www.rtvvilafranca.cat/programes/penedes-tv/lultima-troballa.html

link del telenotícies

2011-03-01T20:47:00.004+01:00

http://www.tv3.cat/3alacarta/videos/3368450

minut 47:30

Entrevista a l'Illa

2011-02-19T20:35:00.002+01:00

http://www.illadelsllibres.com/index.php/2011/02/19/silvia-alcantara-presenta-la-casa-cantonera-a-lilla-dels-llibre/

link l'Hora del lector

2011-02-19T20:34:00.003+01:00

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3367910

A l'Ateneu Terrassenc

2011-02-19T20:33:00.001+01:00

El dia 15 de febrer ens esperaven a l'Ateneu Terrassenc

La casa cantonera a El Cau ple de lletres

2011-02-14T17:26:00.004+01:00

El dia 10 de febrer es va presentar la novel·la La casa cantonera al Cau ple de lletres.

Un públic força nombrós va acudir per escoltar primer a l'editor, Josep Cots i després a l'Andreu Ayats, professor a la UAB.

La casa cantonera a les llibreries

2011-02-04T21:06:00.006+01:00

El dia 3 de febrer va sortir La casa cantonera

EOI Sabadell

2010-12-21T18:30:00.005+01:00

16 de desembre

A l'Escola d'Idiomes de Sabadell, primer havíem quedat per anar-hi l'abril de 2011; estaven pendents de la inauguració de la Sala d'actes. Un cop aquest tema va quedar solucionat ho vam poder fer el 16 de desembre.

Hi havia una sala molt plena, i molta gent amb ganes de saber moltes coses. Em van fer preguntes pels descosits. No sé si els van satisfer les respostes.

També em van dir que tenien intenció de visitar la colònia Vidal. Molta gent ho fa; els agrada recórrer els escenaris d'Olor de Colònia.

Us confessaré un secret: a mi també m'agrada d'anar-hi de tant en tant.

UNED

2010-12-21T18:29:00.007+01:00

14 de desembre

Biblioteca de Pallejà

2010-11-27T13:44:00.009+01:00

27 de novembre

Ja feia dies --des del setembre-- que ens havíem posat d'acord amb al Judith per venir a Pallejà. Em feia molta il·lusió perquè era un poble que n'havia sentit parlar molt --de fet, a la colònia Vidal hi havia una família que ho era, de Pallejà-- però no hi havia estat mai.

Em vaig trobar amb uns tertulians que no se'ls acabaven les ganes de fer preguntes. I com que a mi no se m'acaben les ganes de donar respostes, ens vam entendre a la perfecció.

Gràcies a tothom per la vetllada!

Manifest del Dia Internacional contra la violència envers les dones

2010-11-26T11:09:00.011+01:00

25 de novembre

La Carme Cara em va proposar de llegir el Manifest contra la Violència de Gènere. La Delegació del Govern a la Catalunya Central organitzava l'acte, en col·laboració amb la Coordinadora de l'Institut Català de les Dones.

Van creure que jo com a dona i com a persona que ha sabut transmetre tot un món hi podia col·laborar. Vaig acceptar encantada.

L'acte es va fer a Manresa al Casal de la Gent Gran. I el va presentar la senyora Rosa M. Altimires

Aquest Manifest es va llegir a tot Catalunya.

MANIFEST 25 DE NOVEMBRE 2010

El 1999 l’Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 25 de novembre com el DIA INTERNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA ENVERS LES DONES. La violència contra les dones i les nenes constitueix un problema de proporcions pandèmiques. Almenys una de cada tres dones al món ha patit maltractaments, ha estat forçada a mantenir relacions sexuals o ha sofert algun tipus d’abús al llarg de la seva vida.

Aquesta data commemora el brutal assassinat, el 1960, de les germanes Mirabal, activistes polítiques de la República Dominicana i significa, també, el reconeixement i el recordatori que els drets de les dones són drets humans. Per això, s’insta els governs, les organitzacions internacionals i les ONG a que aquest dia realitzin activitats amb la finalitat de conscienciar la ciutadania envers la greu vulneració dels drets humans que suposa la violència contra les dones.

És en aquest context que les institucions públiques de Catalunya, el govern de la Generalitat, les diputacions i els ajuntaments renovem el nostre compromís per una vida lliure de violència envers dones i nenes i expressem el nostre condol per la mort de:

Viktorya, Cristina, Fatna, Farida, Mònica, Andrea, Laila, Niscauris, Sabrina, Saida (la seva filla i el seu fill), i Maria Dolores,

víctimes de la violència masclista a Catalunya al llarg d’aquest any 2010. I volem, un cop més, expressar públicament que continuarem esmerçant tots els esforços i recursos necessaris per aconseguir, amb la complicitat de tota la societat catalana, avançar cap a la total eliminació de la violència contra les dones.

Si bé és cert que a Catalunya hem avançat molt els darrers anys , que gaudim de noves eines i comptem amb més instruments per fer front a aquesta problemàtica, sabem que continuen subsistint determinats comportaments, imatges i estereotips que contribueixen a fer possible, encara, la violència masclista i que, malgrat els esforços institucionals, d’organitzacions –especialment les de dones i feministes i altres moviments socials- i de moltes persones a títol individual, aquestes conductes estan massa generalitzades, són sistemàtiques i es generen i es reforcen mútuament.

Per això som conscients que només un canvi de models simbòlics farà minvar, en profunditat, les opressions i discriminacions contra les dones. Però també sabem que aquest canvi només pot tenir lloc si reconeixem la incidència que té la cultura de la violència en les nostres vides i tenim la capacitat de canviar-la. Aquest és el canvi cultural necessari, una veritable revolució que, més enllà de l’aplicació de les lleis i de determinades polítiques, s’haurà de produir en l’àmbit de les relacions socials i personals.

En aquestes últimes dècades, i gràcies a les transformacions culturals i socials empreses pels feminismes i assumides per les polítiques de dones i d’igualtat, cada cop són més els homes que diferencien clarament entre masculinitat i masclisme i que tenen l’horitzó de compartir amb les dones les diferents dimensions de la vida personal, familiar, social, política, econòmica i cultural.

Perquè la violència masclista és cosa de totes i tots es fa necessari que els homes afrontin amb valentia un doble canvi en el pla personal i també en el social. Per una banda, el rebuig als esquemes patriarcals rígids i dualistes. Per l’altra, han d’aprendre a reinventar les formes de relació amb l’altre sexe i demostrar que assumeixen, com ja ho estan fent molts, que les relacions han d’estar fundades en vincles que preservin el respecte, l’autonomia i la llibertat. Perquè tenim el convenciment que la llibertat de dones i homes és una riquesa que obre un món nou.

Per això avui, les institucions públiques de Catalunya, el govern de la Generalitat, les diputacions i els ajuntaments, tot renovant el nostre compromís, volem incidir en la necessària implicació individual de totes les persones de la nostra societat en l’eradicació de la violència masclista i, conjuntament, construir ponts perquè les properes generacions vagin perdent els referents d’una cultura destructiva front una altra que promogui noves formes de relació entre les dones i els homes, basades, fonamentalment, en el respecte a la vida, als drets humans.

Un minut de silenci després de la lectura va recordar amb respecte les víctimes de la violència envers les dones.

La intervenció del Delegat del Govern a la Catalunya Central, senyor Jordi Fàbrega, va cloure l'acte tot anunciant la participació de la Coral Harmonia del Casal de la Gent Gran de Manresa.

Va ser un acte senzill i molt emotiu.

Biblioteca de Vidreres

2010-11-24T18:32:00.009+01:00

24 de novembre

No era el primer cop que visitava Vidreres. Hi havia anat moltes vegades amb la família en tornant de la platja; ens hi quedàvem a dinar. Si no em falla la memòria crec que aquest poble gaudeix d'una gastronomia excel·lent.

Vaig tenir aquesta sensació quan els components del club de lectura tot just acabada la xerrada, van parar taula i ens van oferir unes menges casolanes exquisides.

Sempre he pensat que la literatura acompanyada d'una bona taula pot ser una combinació perfecte.

Rotary Club de Terrassa

2010-11-24T18:30:00.005+01:00

23 de novembre

Vaig rebre la invitació per assistir al plenari que fan els components del Rotary Club, un dimarts de cada mes a l'Hostal del Fum.

Mentre sopàvem, el seu president em va explicar alguns dels seus projectes solidaris i confesso que em vaig quedar molt impressionada.

Com que aquell dimarts van centrar la seva exposició sobre la novel·la Olor de Colònia, després em van convidar a parlar-ne.

El seu interès, a part de la confecció de la novel·la i els seus personatges, també es va encaminar cap el fet real de viure en una colònia; amb els inconvenients i els avantatges que hi podien haver.

Em va agradar poder-ho explicar, fent constar, però, que tot el que deia era des de la meva percepció; tal com jo ho havia viscut i ho recordava.

Va ser una vetllada molt agradable, sobretot, pel que hi vaig aprendre.

Club de lectura Diodati de Barcelona

2010-11-24T18:27:00.011+01:00

20 de novembre

Després d'intercanviar uns quants correus amb la Conxa, vam trobar el dissabte apropiat per fer la xerrada.

Ens vam posar d'acord de seguida: com que jo tenia un compromís a primera hora, vindrien a Terrassa. Vam triar el Museu de la Ciència i de la Tècnica per la trobada.

Va ser un dia d'aquells que tot surt rodó; havíem quedat cap a les dotze del migdia i tothom va ser molt puntual. Al restaurant La Terrassa del Museu ja ens tenien una taula rodona --la que es veu a la foto-- preparada. La xerrada fins a l'hora de dinar va ser distesa i amena.

És una satisfacció compartir taula amb unes persones amants de la literatura, que llegeixen per plaer i saben manifestar-ho.

Gràcies a tothom i en especial a la Conxa pel seu interès i a l'Enrique i la Gemma per les fotos.

Fins a sempre. Una abraçada.

L'Adreça de la meva Web

2010-11-12T12:13:00.006+01:00

L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana m'ha confeccionat aquesta Web:

http://www.escriptors.cat/autors/alcantaras/pagina.php?id_sec=3772

Amb la Glòria Marín a Sabadell

2010-11-07T18:14:00.005+01:00

25-5-2010

Amb la Glòria ens coneixem des de fa... un munt d'anys.

Vam dinar juntes moltes vegades i, mentre compartíem el pa i la sal, també compatíem quimeres i somnis, idees i històries, personatges i estructures, i, sobretot, unes ganes immenses de poder-ho convertir tot en una realitat.

I, aquest dia quan ens vam retrobar, vam poder comprovar que algunes d'aquelles coses en les quals somniàvem, s'han complert.

I vam assaborir plegades aquell passat que s'ha fet present tot picant-li l'ullet al futur.

Universitat Politècnica de Catalunya

2010-11-06T12:59:00.011+01:00

3 de novembre de 2010

Aquesta vegada la tertúlia era per les dues del migdia. Una hora ben curiosa. Però va anar molt bé.

Als components del club de lectura de la biblioteca de la UPC els hi agrada molt aprofitar el temps. I reunir-se a l'hora de dinar per parlar de llibres n'és una mostra.

I el van aprofitar, el temps. I van parlar de tot i força; del que els interessava i del que els preocupava tot fent observacions precises i enriquidores.

En aquesta aventura d'anar pel món que m'ha ofert la vida aquests darrers temps, m'he hagut de llevar d'hora i anar a dormir tard. És la primera vegada que em conviden a l'hora de dinar. He de dir , però, que ha estat un plaer.

Biblioteca de Navàs

2010-11-06T12:58:00.022+01:00

2 de novembre

Va ser la Sandra de Taleia qui em va portar a Navàs. Teníem por de fer tard i vam arribar molt d'hora.

Navàs és un poble que està situat a uns quatre quilòmetres de la colònia on vaig viure els primers vint anys de la meva vida. Aquest trajecte jo l'havia fet moltes vegades amb la meva mare a peu i també enfilades a dalt d'una tartana. La tartana era d'un home que es deia Magí; un botiguer calb amb dues dents d'or que sempre reia --jo llavors em pensava que ho feia per ensenyar les dents-- i que portava alguns queviures a casa, els dissabtes a la tarda. Hi anàvem sovint, a Navàs, perquè també hi compràvem les sabates de tota la família. Segons la meva mare, en aquella sabateria s'hi trobaven les millors sabates de la comarca.

Tot això em va venir al cap només en baixar del cotxe i trepitjar el carrer principal del poble.

Gairebé en aquell moment m’hauria posat a escriure i... però això ja us ho explicaré un altre dia...

El cert és que hi havia un públic molt atén i amb ganes de saber moltes coses.

No sé si els ho vaig explicar tot!

Biblioteca Pere Caner de Calonge

2010-11-06T12:58:00.019+01:00

30 d'octubre de 2010

Va ser una excepció per a mi, que la xerrada fos en dissabte. Com que des de Terrassa hi ha una bona tirada fins a Calonge, vam tenir temps de contemplar tots els colors de la tardor. I amb les persones que m'hi van portar --dues components del club-- vam poder gaudir d'aquest paisatge que només un octubre tan plujós com el d'enguany ens ha pogut oferir.

Tot plegat era per anar fent boca del dissabte literari que ens esperava. M'hi vaig trobar uns tertulians amb tantes ganes de saber que sospito que no se les van poder acabar.

El viatge de tornada amb la Montse --responsable de la biblioteca-- ho va acabar d'arrodonir.

Sempre és agradable poder parlar del que a una l'apassiona. I poder-ho compatir com va ser el cas, et dóna la sensació d'haver aprofitat molt bé aquell dia que, d'entrada, ja era una excepció.

Tàrrega

2010-11-06T12:55:00.007+01:00

25 d'octubre de 2010

A la Sala d'Actes del Consell Comarcal de l'Urgell, ho tenien tot a punt.

Encara que ens va costar una mica d'arribar-hi. El taxista que m'hi va portar ja s'havia rendit; anava fent tombs per una illa de cases i em deia que no ho trobava de cap manera. Sort que l'Ester estava amatent i ens va treure de l'embolic.

Feia goig aquella sala d'actes tota plena de micròfons com si hi hagués d'haver un ple de l'Ajuntament.

Però al final només hi va haver una colla de persones que tenien ganes de parlar d'una novel·la i d'una manera de viure en un lloc i en una època passada i propera. Tan passada que només en queda el record. Tan propera que els que la van viure, no la volen oblidar.

Biblioteca Roca Umbert de Granollers

2010-11-06T12:53:00.009+01:00

21 d'octubre de 2010

L'Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar...

Així comença aquest poema esqueixat i emotiu de Martí i Pol.

A la biblioteca Roca Umbert de Granollers el van posar en el seient de tots els tertulians.

Ho vaig trobar un detall significatiu i revelador pel tema que havíem de tocar. No em cansaré mai de repetir l'enveja que em fan els poetes; necessiten tan poques paraules per explicar-te un món! Jo vaig haver de menester més de tres-centes pàgines per dir el mateix.

A Granollers, però, encara m'hi esperava una altra sorpresa; un amic d'aquella infància feliç que a tots ens agradaria de tenir per recordar-la.

Per tot plegat, MOLTES GRÀCIES!!!

INS Serra de Marina de Premià de Mar

2010-11-06T12:52:00.008+01:00

19 d'octubre de 2010

Em vaig haver de llevar d'hora aquell dimarts 19 d'octubre. A les deu en punt m'esperaven a la biblioteca els de segon de Batxillerat A. I és que a dos quarts de dotze havia de fer una segona sessió als de segon de Batxillerat B.

Em va semblar que els alumnes estaven prou motivats; amb les preguntes ben preparades i amb ganes de saber-ne les respostes.

Cada vegada que vaig a un Institut en surto molt esperançada; sentir-te llegida amb interès pels adolescents és un plus amb el que no hi comptava. I em fa tan feliç, que encara no m'hi he acostumat.

Biblioteca de Matadepera

2010-11-06T12:51:00.008+01:00

14 d'octubre de 2010

Encara que el viatge fins a Matadepera des de Terrassa sigui curt, la Mariàngels --responsable de la biblioteca-- el va aprofitar per posar-me al dia dels seus projectes. Uns projectes amanits amb un entusiasme i una energia que em van fer pensar que, amb gent així, la cultura del nostre país està en bones mans.

I l'entusiasme encara durava a l'hora de presentar-me els components del club de lectura i d'esperonar-los perquè em fessin tota mena de preguntes.

I me les van fer.

M'agradaria creure que d'aquella trobada tots en vam treure profit.

Biblioteca A. Pla de la Vall de Taradell

2010-11-06T12:49:00.012+01:00

30 de setembre de 2010

Tenia moltes ganes d'anar a Taradell. I no només perquè era la primera sortida després de les vacances, sinó perquè el nom del poble em porta molts records, tants!, que fins i tot el faig sortir a la novel·la Olor de Colònia. Els components del club de lectura ja s'hi havien fixat, ja, en això i només de veure'ls-hi la cara que feien quan vaig arribar, m'ho van deixar ben clar.

I en vam haver de parlar d'aquest fet perquè els records que jo tinc d'aquest poble tenen a veure amb una orquestra anomenada Els Lluïsos de Taradell. Aquesta orquestra venia cada any per la festa major a la colònia on jo vivia. El matí tocaven sardanes a la plaça i havent dinat ens delectaven amb un concert al cafè.

I els records es van encreuar i van sortir familiars dels músics que els havien parlat de la colònia i d'aquella època.

A la foto, en un dels quadres que hi ha penjats, s'hi pot veure l'orquestra tocant a la plaça de la colònia.

Va ser una dia feliç recordant les coses bones que Els Lluïsos de Taradell ens havien deixat amb la seva música. Una música que encara ara la sento a dins del cor perquè va posar color a aquella època tan grisa que ens va tocar viure.

Moià

2010-11-06T12:40:00.013+01:00

31 de maig de 2010

A Moià hi vaig arribar dues hores abans del previst. I és que m'hi va portar un lector del club que, curiosament, treballa a Terrassa. Ja em van avisar: és molt puntual i, a més, porta gorra. Com que a mi també m'agrada la puntualitat, ens vam entendre de seguida. I no només per això; durant tot el camí, reconeixíem pobles, arbres, espais en els quals ens hi sentíem plenament identificats.

Va ser un viatge profitós i em va anar molt bé arribar d'hora; a Moià hi viuen dues germanes meves i la vam poder fer petar una bona estona.

Després la tertúlia va ser emotiva i colpidora com gairebé sempre.

Mollerussa

2010-11-06T12:40:00.009+01:00

12 de maig de 2010

A Mollerussa primer hi havia d'anar el dia 13, però ho vam haver de canviar perquè aquell dia hi havia una moguda amb el Joan Laporta i el Salvador Cardús i van tenir por que no hi hauria gent.

I potser va ser un encert perquè el dia 12 estava ple a vessar.

Viladecans

2010-11-06T12:39:00.008+01:00

14 d'abril de 2010

L'endemà de Santa Coloma vaig anar a Viladecans i allà m'esperava una sorpresa: hi havia algunes persones amb les que ja ens havíem trobat el dia abans.

Ara em toca caminar per un camí on les sorpreses són el pa de cada dia.

Santa Coloma de Cervelló

2010-11-06T12:38:00.006+01:00

13 d'abril de 2010

Era dimarts i tretze i les coses van sortir rodones a la Biblioteca Pilarín Bayés de Santa Coloma.

D'això ja se'n va cuidar la Montserrat Rigol que ho tenia tot a punt sense que hi faltés ni un detall.

Encara que sigui amb retard vull agrair totes les atencions que em van dispensar.

Conferència a la Biblioteca Jaume Fuster

2010-11-06T12:22:00.006+01:00

8 d'abril de 2010

L'Albert Lladó es va posar en contacte amb mi; hi estava molt interessat.
Encara que faci força temps de tot plegat, recordo que va ser una trobada molt agradable i la gent que hi va assistir es va mostrar en tot moment interessada per la novel·la, els seus secrets i també --això ja s'ha convertit en un fet habitual-- per com es vivia realment a les colònies.

Des d’aquí salutacions a tots plegats.

Retrobament

2010-10-31T17:49:00.009+01:00

26-3-2010 A CARDONA

Gairebé em fa vergonya i tot tornar al blog després de tant de temps. I no es pas que l’hagués oblidat, eh? És que estava massa enfeinada. Avui també en tinc, de feina, però m’he llevat amb aquesta dèria i... es veu que sóc dona de dèries, jo.

Recordo força bé els llocs on he anat aquests darrers vuit mesos, i voldria parlar de tots però em resulta una mica difícil. He buscat entre les fotos que m'han enviat per poder-ho il·lustrar. Faré el que podré:

El 26 de març vaig anar a Cardona. Em van quedar moltes ganes de tornar-hi amb calma i poder-me passejar pel castell.

Biblioteca Ferrer i Guàrdia d'Alella

2010-02-19T10:21:00.002+01:00

18-2-10

El Club de Lectura de la biblioteca Ferrer i Guàrdia d’Alella, el vaig trobar molt ben organitzat.
De seguida que em varen explicar com funcionaven, vaig pensar que era un privilegi disposar d’un professor d’història, una professora de literatura i la directora del centre per coordinar l’acte.
I així va ser com vàrem tenir unes explicacions molt interessants sobre les colònies tèxtils. I també unes preguntes molt directes pel que fa a l’estructura i l’argument de la novel·la.
Sempre és un plaer poder tractar amb professionals de qualsevol tema.
El públic va ser molt participatiu mostrant un gran interès. Per tot plegat, vam sortir d’allà molt contents, encara que plogués!

Premi Amat-Piniella

2010-02-19T10:20:00.009+01:00

16-2-10

En primer lloc, voldria parlar de l’acte del lliurament del premi que va ser molt emotiu.
L’escriptor manresà Joaquim Amat-Piniella entrà al Camp de Mauthausen el 27 de gener de 1941 i va ser-ne alliberat el maig de 1945. Com a testimoni d’aquesta experiència, que va marcar la seva vida i la seva obra, en aquest acte la pianista i compositora Laura Casaponsa posà música a un recull d’imatges del Camp de Mauthausen.
Després de lliurar-me el guardó, corpresa encara per les imatges que acabàvem de veure, ho vaig agrair amb unes paraules:

No em voldria allargar gaire. Només expressar el meu agraïment a tots el membres del jurat: Moltíssimes gràcies!!!
Sé que és un premi molt prestigiós. I em sento molt honorada.
Quan et passen coses tan extraordinàries com les que m’han passat a mi durant aquest últim any, no pots evitar de fer una reflexió. I l’he fet. L’he fet amb profunditat.
Tot just divendres passat va fer un any que vàrem presentar per primer cop la novel·la Olor de Colònia a Terrassa.
Tot just fa un any i mig que em posava en contacte amb l’editor de 1984, en Josep Cots, un manresà amb empenta que és, en part, el responsable que avui em trobi aquí.
Tot just fa quatre dies, era una desconeguda de seixanta-cinc anys que irrompia em el món literari i tothom es preguntava, d’on ha sortit?
Gairebé jo també m’ho preguntava.
I només aquest afany de reflexió m’ha fet tirar enrere, enrere, fins a trobar-hi una resposta.
I em podeu ben creure: no hi ha cap secret. Només és la història d’una dona que un dia l’obstinació la va portar a aprendre la seva llengua. Aquella llengua que li havien negat durant tants anys.
Per això crec que tot plegat és, senzillament, una història d’amor.
Amor per aquesta llengua i per aquest país.

Moltes gràcies!!!

Casal d'Europa del Berguedà

2010-02-12T23:14:00.006+01:00

Sempre m’he sentit berguedana i, en canvi, feia molt de temps que no havia anat a Berga. Aquest últim any m’he passejat per alguns dels pobles de Catalunya però, a Berga, encara no hi havia anat. I aquest divendres, l’interès i la insistència d’en Jaume Farguell, m’ hi van portar.
Durant el viatge d’anada, en Jaume Farguell, que havia estat durant vint-i-tres anys alcalde de Berga i que actualment presideix el Casal d’Europa i l’Òmnium Cultural del Berguedà, em va posar al corrent d’alguns fets importants de la comarca. He de confessar que la seva devoció per la història i la cultura del país em va captivar.
Un cop vàrem ser al Casal d’Europa, lloc de trobada per al col·loqui, ens hi esperaven uns tertulians atens i molt interessats en tot el que es va dir de les colònies i el motiu que em va portar a escriure una novel·la sobre el tema.
I, com sempre, tampoc no hi va faltar una amiga d’aquells temps quan la innocència et feia creure que tot estava bé.

Institut IES de Sabadell

2010-02-10T12:28:00.010+01:00

Amb l’Encarna, professora de literatura catalana, ja feia temps que ens havíem posat d’acord: el dia 9 de febrer, a la una del migdia, m’havia de trobar amb els alumnes de batxillerat de l’IES Sabadell.
Com que durant el primer trimestre ja s’havien llegit el llibre d’Olor de Colònia, un cop jo hi hagués anat, tenien intenció de visitar el museu de la colònia Vidal per poder recórrer els escenaris de la novel·la i llegir-ne alguns fragments. Em va semblar una idea fantàstica.
L’Encarna, però, també em va avisar: vine preparada perquè et faran moltes preguntes.
I tant, que me’n van fer! Al voltant d’una taula ovalada em van preguntar coses que no me les havia preguntat mai ningú. El seu interès pels personatges, pels costums, pels motius que m’havien impulsat a escriure la novel·la, em va impressionar. Al final, en llegiren uns quants fragments que havien seleccionat prèviament.
Em vaig sentir molt bé. És reconfortant veure persones de la seva edat interessades per la història, per la nostra història; que és també la seva.

Les Franqueses del Vallès

2010-02-06T00:11:00.017+01:00

5-2-10

Era la segona vegada que visitava Les Franqueses. La primera hi vaig anar convidada per la Fe, a la seva llibreria de l’Espolsada.
L’Amàlia i l’Anna, dues alumnes del Consorci per a la Normalització Lingüística, em varen venir a buscar a Terrassa. Durant el viatge ja me’n van fer cinc cèntims de com s’ho passaven de bé, aprenent català. M’hi vaig sentir molt identificada i em van fer recordar vells i bells temps.
La Maria, la seva professora, ens esperava per acompanyar-nos al Centre Cultural Can Ganduxer on es faria la tertúlia.
Em vaig sentir ben acollida, escoltada, compresa... Em vaig sentir... feliç!

Un resum de la trobada:
http://www.tvlf.cat/
(busqueu el dia 5-2-10)

Sant Vicenç de Castellet

2010-02-06T00:10:00.030+01:00

A Sant Vicenç de Castellet hi vaig arribar una mica d’hora, aquest dijous passat, 4 de febrer. Plovia. L'Assumpta, responsable de la biblioteca i una companya seva, estaven molt enfeinades portant taules amunt i cadires avall. En poca estona, però, ja ho tenien tot llest, convertint la sala de lectura en un lloc acollidor per rebre uns tertulians força puntuals.
Ens feia por la pluja. Potser no vindrà tothom --em van dir. I tant, que van venir! Estava ple a vessar. Ple de gent interessada en la novel·la, en les històries, en la vida a les colònies. Gent amb les seves pròpies vivències i que tenien ganes de compartir-les. I ho vam fer. Tots junts. Amb un orgull carregat d’entusiasme i vehemència. Mentre jo els explicava el que sabia, ells m’il·lustraven amb alguns fets que desconeixia. I així va ser com, entre tots plegats, vàrem poder assaborir aquell té-i-dóna’m que no té preu.
Cada dia estic més contenta de la oportunitat que m’ha ofert la vida per poder fer nous amics i retrobar-ne de perduts.

Premi Joaquim Amat-Piniella

2010-01-29T11:46:00.016+01:00

Joaquim Amat-Piniella (Manresa 1913- Barcelona 1974), fou l’escriptor més important de Manresa i del Bages al segle passat. L’exili i l'internament al camp de concentració nazi de Mauthausen marquen la seva narrativa, especialment en la novel·la: KL Reich, amb la que va guanyar el premi Fastenrath el 1956.

Aquest dijous, 28 de gener em va tocar encetar el torn de presentacions de les obres finalistes del Premi Joaquim Amat-Piniella de literatura, que organitza Òmnium Cultural del Bages. L’acte va tenir lloc a la llibreria Petit Parcir de Manresa.
La segona presentació es farà el 4 de febrer amb la presència d’Albert Manent, autor de La represa.
El 9 de febrer serà el torn de Lolita Bosch amb La família del meu pare.
Ramon Batalla, per la seva banda, dissabte, 13 de febrer, parlarà del llibre D’Europa a Amèrica de Jaume Miravitlles
Aquests llibres, juntament amb Olor de Colònia són les quatre obres que han estat escollides aquest any com a finalistes.
L’acte de lliurament del premi es farà dimarts, 16 de febrer a la Sala Petita del Kursaal.

Museu d'Història de Catalunya

2010-01-29T11:45:00.005+01:00

La taula rodona anunciada pel 26 de gener sobre Colònies Industrials, dins del marc del Museu d'Història de Catalunya, es va fer amb tota normalitat. Com que dos dels convidats a la taula no hi van poder assistir, es va haver de modificar un xic el plantejament. I no cal dir que en Carles Enrech, historiador i especialista en colònies i en Xavier Martí, periodista i director del projecte, ho van tirar endavant amb encert i professionalitat.
Tots dos van deixar molt clar que les colònies industrials a Catalunya són un autèntic fenomen social, econòmic i cultural, característic de la industrialització catalana, amb més de 150 anys d’història.
A mi em va tocar posar-hi l’alè d’uns personatges de ficció a tota aquesta carcassa industrial.
El públic assistent va col·laborar i molt!, perquè resultés un col·loqui viu i ple de matisos.
He de confessar que encara em sorprèn les passions que desperta el tema de les colònies.

A Masnou amb olor de mar

2010-01-23T22:13:00.007+01:00

Feia temps que havíem quedat per anar a Masnou. Un compromís anterior ens va fer canviar la data . I al final va arribar el dia 22 de gener. El Club Nàutic ens esperava perfumat d’aires salabrosos de mar, amb un públic nombrós i divers i amb moltes ganes de fer preguntes.
I les van fer i les vaig respondre el millor que vaig saber. Que s’interessin per la feina que una ha fet, sempre és afalagador però, que t’escoltin, que riguin, que s’emocionin, que visquin amb tu tot allò que ha format part de la teva vida durant anys, converteix aquests moments en inefables.
Des d’aquí ho vull agrair a totes les persones que em van acompanyar i molt especialment a la Neus, l’organitzadora i ànima del Club de lectura.
Després, reunits al voltant d’una taula, vàrem sopar entremig de converses literàries, de somnis, de fal·leres per saber, per saber, per saber... tant!, que només puc dir que em van quedar moltes ganes de tornar-hi.

Trobada a la Biblioteca de Súria

2010-01-23T22:12:00.008+01:00

El dia 21 de gener l’Olor de Colònia en va fer anar cap a Súria. Pel camí, el taxista que m’hi duia ja em va donar la primera sorpresa: com que em van dir que l’hauria de venir a buscar –m’explicava el taxista— m’he llegit la novel·la. Vaig pensar que això no ho fa tothom.
Després, xerrant, xerrant, vàrem descobrir que gairebé érem de família. Al final, la conversa ens va dur a compartir alguns coneguts.
I així va ser com em vaig assabentar que hi trobaria una amiga de quan vivíem a la colònia, de petites. Una amiga amb la qual hi havia viscut totes aquelles coses bones que només et deixa assaborir la infantesa.
La biblioteca estava plena de gom a gom. La tertúlia va ser amena i distesa. I també amb diversitat d’opinions. Aquest potser és el punt que la va fer més enriquidora.
Gràcies a tota la gent de Súria que ho va fer possible!

El Corte Inglès

2010-01-19T21:25:00.014+01:00

Dilluns, 18 de gener, en l'Àmbit Cultural de El Corte Inglés del Portal de l'Àngel, es va celebrar el XII curs sobre la creació literària. Em varen convidar per participar en la sessió: Com neix una novel·la.
Després d'explicar una primera part teòrica, em vaig endinsar en la pràctica de com va néixer Olor de Colònia.
Els assistents --uns noranta-- semblaven molt interessats en la construcció dels personatges. I, com se sol dir, em vaig alegrar molt que em fessin aquesta pregunta; explicar com neixen, creixen i es desenvolupen uns personatges, m'apassiona.
Per tant, des d'aquí, moltes gràcies a tothom!

Premi Regió7 de Manresa

2009-12-16T12:20:00.014+01:00

14-12-09

El dia 14 de desembre era dilluns. Un començament de setmana fred, glaçat. A Manresa, a les vuit del vespre l’aire del carrer tallava com una dalla acabada d’esmolar. A dins, a la Sala Petita del Kursaal, però, l’ambient era d’allò més càlid. I les paraules que s’hi van anar desgranant, encara més. De mica en mica anaven sortint els noms de persones o entitats que havien destacat per la seva tasca i trajectòria a la Catalunya Central. L’alcalde de Manresa va parlar de tenacitat, superació, esforç, creativitat. Aquests eren els qualificatius que atorgaven als premiats. I vaig pensar que era un premi diferent. I em vaig sentir molt orgullosa d’aquell guardó. Estava tan emocionada que les paraules em van sortir una mica entrebancades:

En primer lloc voldria agrair aquest premi als membres del jurat. Gràcies.
I també a totes les persones que han fet possible que aquest llibre avui sigui a les llibreries. D’una manera molt especial al meu editor en Josep Cots.
I a la ciutat de Manresa que sempre m’ha acollit tan bé.
I només de pensar en el nom d’aquesta ciutat m’ha vingut a la memòria què havia representat per a mi, Manresa.
Quan vivia a la colònia Vidal, de petita, Manresa era la CIUTAT, en majúscules.
Per venir a Manresa la meva mare ens posava el vestit de les festes grosses. I si se'ns havia quedat petit, ens en feia un altre.
Recordo una vegada que es va estar tota la nit cosint perquè l’endemà havíem d’anar a Manresa.
I per això també li vull dedicar aquest premi:
A ella i a totes les dones d’aquesta terra. Dones valentes que no s’arrugaven per res ni per ningú. Que feien dos jornals: el de la fàbrica i el de casa per poder sobreviure.

A elles, a elles molt especialment els dedico aquest premi!!!

I encara una altra emoció

2009-12-16T12:18:00.008+01:00

Just en acabar-se l’acte, se’m va acostar l’alcalde de Manresa, Josep Camprubí, i em va confessar que el seu avi havia estat el mestre de cal Vidal. I llavors sí que ja se’m va desfermar un eixam de sentiments que no podia controlar. Li hauria volgut explicar tantes coses!
A la colònia, el mestre també era el bibliotecari. I no es poden pas comptar les hores que em vaig passar a la biblioteca parlant amb ell preguntant-li per aquest o aquest altre llibre. I, sobretot, mirant, mirant com adobava els llibres, els folrava i hi posava el títol al llom amb tanta cura!, tot plegat com si fos un ritual.
Es deia Esteve Camprubí.
A la novel·la Olor de Colònia hi surt, el mestre. Només de passada, i es diu Emili Camps. Li vaig voler posar les mateixes inicials del seu nom com un petit homenatge.

Un munt de mots

2009-12-08T13:10:00.009+01:00

4-12-09

Aquest divendres, 4 de desembre, teníem un cita al Tallaferro. En aparença, normal, com cada any per aquestes dates. Vàrem sopar i fer les fotos de rigor i, tot d’un plegat, vaig començar de veure uns moviments estranys, unes absències injustificades i al cap de poc van aparèixer les absents amb un gerro i un ram de flors. Fins aquí, no explico res que no s’hagi vist en moltes celebracions. Hi havia, però, una petita-gran diferència; de les flors, totes distintes, totes fetes a mà per les components-amigues-companyes-de-viatge del grup, en sobresortien uns pètals plens de lletres que explicaven començaments de contes, llegendes, històries, és a dir: paraules, paraules, paraules màgiques que es convertien en aquests mots dels quals ens hem d’envoltar totes les persones que volem escriure. I les paraules van anar fent un munt, un munt, un munt i es van transformar en Un munt de mots

Diada de la colla Minyons de Terrassa

2009-11-27T00:47:00.007+01:00

22-11-09

I va arribar aquest dia tan especial per mi. El Pep Forn ja feia temps que m'ho havia demanat: hauries d'escriure alguna cosa per la Diada; complim el 30è aniversari. I ho vaig fer. Contenta. Il·lusionada. Ser Minyona, sentir-me Minyona, és una de les coses més extraordinàries que m'han passat mai. I ho vaig escriure d'una tirada. A raig. Sense pensar-m'ho. L'emoció podia més que jo. I em va sortir així:

Bon dia a tothom!

Quan em van preguntar si volia escriure unes paraules per llegir-les el dia de la Diada, de seguida vaig dir que sí. Sóc així d’impulsiva. Però després sola, a casa, vaig pensar: mare meva en quin embolic m’han ficat!

Perquè sí que és veritat que sóc escriptora, però escriptora de ficció. A mi m’agrada inventar històries. Inventar-me uns personatges, fer-los anar per camins tortuosos perquè pateixin i alhora fer patir a qui ho està llegint. Però aquí no es tractava pas d’això ni tampoc de parlar de les gestes dels Minyons dels últims anys, prou conegudes per a tothom i que ja han anat sortint als diaris. I la veritat és que em sentia ben perduda.

I em vaig posar a reflexionar (sempre s’ha de reflexionar en moments així) i em vaig dir, Sílvia, tu també saps parlar de sentiments. I tot posant la vista enrere em vaig veure a mi mateixa entrant a la Colla, de la mà d’en Josep Matarin, un calorós juny de 1986. Anàvem a Reus. Ens vàrem entretenir a fer una foto als afores de Terrassa i vam arribar tard. Anàvem pels carrers de Reus, esperitats, perquè, tot just baixant de l’autocar, ja se sentien les gralles. Jo encara no sabia de què parlaven però vaig sentir molts minyons que expressaven la seva admiració per la Vella de Valls: havien descarregat un 5 de 8.

Van passar els dies i em vaig acostumar a veure cares suades i de patiment però alhora satisfetes, i saltant d’alegria, i plorant de felicitat. Vaig veure homes fornits, cepats, valents, mal afaitats; plorant. Per una persona com jo, educada en aquella vella teoria que els homes no ploren, he de confessar que em vaig quedar molt impressionada.

I també hi havia dones valentes, fermes, amb un coratge que no tenia res a envejar al dels homes. Per tant em trobava en un lloc on hi convivien persones. I això em va agradar. Em va agradar, molt!

I després va venir el tracte obert que em van oferir i l’oportunitat de fer coses i de realitzar-me com a ésser humà. Aquí sí que vull deixar un record molt sentit per la Maria Cases i el seu home, el Jaume Andreu, ells van fer els meus inicis a Minyons molt més acollidors.

En aquella època érem pocs (no sé si del tot ben avinguts) però la il·lusió ens sobreeixia pels descosits. I encara no teníem casa i tampoc no sortíem als diaris. I havíem d’assajar al pati de l’ajuntament i ens reuníem al Mesón i parlàvem del dia de Sant Fèlix com d’un esdeveniment extraordinari. Encara no teníem casa ni sortíem als diaris, però el Joan Alsina, (el vampir, li dèiem), que llavors era el president, ens oferia la seva, de casa, cada mes, per fer les reunions de junta, i tots ja esperàvem què ens hauria preparat per sopar.

Jo era de la junta quan, després de moltes gestions i de molts intents fallits, vam comprar la primera casa. No es poden pas comptar els carretons de runa que vam portar a la camioneta del Puig ni els viatges que ell va fer per buidar-la. Durant un temps vam anar a dormir ben esllomats, però feliços: JA TENÍEM CASA!!!

Amb unes pissarres velles, l’Enric Nieto va fer les taules pel bar. Perquè això sí, després del pati per assajar, el més urgent era tenir un lloc per fer-hi unes birres. I l’Esperança i el Martí ens preparaven unes amanides que ens en llepàvem els dits.

I després va venir la celebració del desè aniversari. A mi em va tocar ser en el grup dels organitzadors. En Pep Salsetes va coure un bou a la Placeta de Saragossa. Vam passar tota la nit anant amunt avall del carrer Sant Pere per preparar la Diada perquè el dinar es feia a l’antic Casino del Comerç.

I entremig d’assajos, d’actuacions i festes, vaig aprendre que per fer castells s’ha de ser generós. Que tothom hi té un lloc. Que fer castells t’ensenya a ajudar al company, a caminar segur, amb les passes justes, a vèncer obstacles, a tirar endavant, a no rendir-se, a arribar fins al capdamunt. I tornar a baixar i també a caure, a caure, sí, i aixecar-se i a tornar a començar. En una paraula: fer castells t’ensenya A VIURE!!!

Per tot això, VISCA ELS MINYONS DE TERRASSA I VISCA CATALUNYA!!!

Després de la xerrada

2009-11-27T00:39:00.003+01:00

22-11-09

Quan es va acabar el parlament el president Pujol em va felicitar per la xerrada i pel llibre.

El 3 de 10 que no va ser

2009-11-27T00:34:00.004+01:00

22-11-09

Només uns segons. Només van faltar uns segons per aconseguir aquest 3 de 10 que no va ser i que ens mereixíem.

Invitació a un sopar de Minyons

2009-11-23T11:40:00.009+01:00

18-11-09

Aquesta invitació em va omplir d'orgull. I no només perquè és una colla castellera de Terrassa sinó perquè és la meva colla!
Fa molts anys que formo part d'aquest col·lectiu i he de dir que m'ha donat moltes alegries. Hi he viscut moments d'una intensitat que és molt difícil d'explicar amb paraules.
Segur que molts Minyons sabeu de què parlo...

El dia del sopar

2009-11-23T11:30:00.005+01:00

Dimecres, 18 de novembre, el vespre, fent-la petar i canviant impressions.

Ens ho vam passar molt bé. Tothom hi va dir la seva. També volien saber el què i el com de la novel·la. Jo vaig fer el que vaig poder. No sé si me'n vaig sortir.

L'Artur em va sorprendre llegint un fragment de la pàgina 51 de la novel·la i jo li vaig voler fer un regal fent-li una confessió: que aquell tros era totalment autobiogràfic. I només us ho puc explicar fins aquí...

Tastalletres de Cervera

2009-11-15T00:35:00.017+01:00

13-11-09

Aquest divendres vam tastar el cafè en una llibreria. O, potser es podria dir que vam tastar llibres en un cafè? Un cafè carregat de bones olors.

Fos el que fos, vam estar molt ben acompanyats per un públic divers i amb ganes d'escoltar. I la Ramona va fer aquesta barreja molt més saborosa.

Documental franco-alemany

2009-11-14T17:43:00.021+01:00

El dia 6 de novembre ens vàrem traslladar a la Colònia Vidal en Frédéric Robin, director de la productora Vídeo Effects Productions S.L. , la Mercè Comas, sòcia i representant seva aquí a Catalunya i jo. Aquesta productora està gravant un documental de les colònies industrials de tot el món, però bàsicament de les de Catalunya.

Vàrem ser molt ben acollits per la Mayé, responsable del Museu de la Colònia i també per l'Àngels, que ens va acompanyar en tot moment per tal de fer el recorregut més profitós. Una part del documental el vàrem gravar a la biblioteca; el fet de seure en una de les cadires de l'estança em va sotraguejar tan fort la memòria que vaig recordar coses que tenia arraconades en el més profund dels oblits.

La figura del senyor Camprubí, mestre i bibliotecari, se'm va aparèixer; per un moment vaig sentir la seva presència, la seva olor.

Va ser un moment inoblidable.

Biblioteca Pere Calders de Viladecavalls

2009-11-11T16:03:00.006+01:00

Ahir, tot just passaven cinc minuts de les set, arribàvem a Viladecavalls. Unes obres a l'entrada del poble ens van fer deixar el cotxe i hi vam haver d'arribar a peu. Sort que el públic que ens esperava s'ho va agafar amb calma.

Va ser una vetllada molt agradable. Tothom estava molt interessat per la novel·la i també per com es vivia a les colònies en aquella època.

Cada dia em sorprèn el gran interès que continua despertant aquesta novel·la

Cafè amb lletres a Cerdanyola

2009-11-06T08:40:00.006+01:00

El dia 5 de novembre vaig anar a Cerdanyola convidada per l'Ajuntament a la sala d'actes del Museu d'Art Can Domènech.

La sala, plena a vessar, em va rebre amb molt d'entusiasme. Em vaig sentir molt i molt ben acollida. Tots els assistents van mostrar un gran interès per la novel·la Olor de Colònia, que aquests últims dies s'ha posat al davant de tot de les llistes dels llibres més venuts en llengua catalana. Poder assaborir les ganes de saber més dels personatges, de donar la seva opinió, de fer-se la novel·la seva, és el millor que li pot passar a una persona que escriu.

També em vaig retrobar vells amics. I els de sempre que m'acompanyen.

Per tot plegat, va ser un dia inoblidable.

Gràcies a tots els que ho van fer possible!!!

Viatge a Lituània

2009-11-03T12:43:00.013+01:00

Tots els camins va a Roma, però no tots van a Lituània. El dia 27 d'octubre, però, el nostre sí que hi va arribar. Un basc, un valencià, un català i una catalana el van emprendre convidats per un suís que viu a Lituània i que cada any organitza un festival literari. Vam sentir com les nostres novel•les eren llegides en lituà i vam poder veure com la gent d'aquell país s'ho escoltava amb molt d'interès i després com, a través d'una traductora-intèrpret ens feien preguntes relacionades amb la nostra manera de viure la literatura.

Va ser fantàstic!

I després ens vam passejar per Vilnius, per Siauliai, per Riga. I per posar punt i final a aquest viatge, on hi vam fer uns quants amics, vam anar fins a Praga a respirar l'aire del Castell que ens va deixar Kafka.

Un sopar amb un convidat especial

2009-10-25T15:46:00.010+01:00

El 23 d'0ctubre la junta de l'Ateneu Terrassenc em va convidar a un sopar. No era la primera vegada. Aquell sopar, però, va ser diferent; hi havia un convidat que feia que fos així. El convidat era per mi molt i molt especial: en Toni Padrós. Ens coneixíem des de principis dels anys seixanta. Quan ell encara no havia festejat ni amb el seu Lock-out ni amb Shirley Temple Story ni amb tantes altres pel·lícules que els anys setanta varen revolucionar aquest món, provocant algun maldecap a més de quatre.

Durant tots aquests anys només ens havíem vist en una ocasió i va ser pura coincidència. Espero que a partir d'ara els aires de Terrassa juntament amb els perfums de colònia, ens siguin més propicis.

(A la foto: Toni Padrós al mig, acompanyat pel President de l'Ateneu, Josep Coromines i per qui signa l'article)

Premi Qwerty

2009-10-22T01:37:00.006+02:00

El dia 21 d'octubre em van concedir el premi de narrativa Qwerty per la novel·la "Olor de Colònia"

L'acte es va celebrar al Liceu.

Cursos d'escriptura literària

2009-10-19T09:16:00.006+02:00

El dia 10 d'octubre vàrem començar un curs d'escriptura literària a la biblioteca del districte 6 de Terrassa amb 17 alumnes. Aquí teniu el link per accedir a unes imatges:

http://canalbarrio-districte6.blogspot.com/

El dia 19 d'octubre en vàrem encetar un altre a l'Ateneu Terrassenc amb 12 alumnes. De moment, tots estan molt interessats

Biblioteca Dos Rius de Torelló

2009-09-24T23:30:00.013+02:00

El Club de Lectura d'aquesta biblioteca em va convidar ja fa uns quants dies a una trobada per tal de comentar entre els seus lectors la novel·la Olor de Colònia. I avui hi hem anat. La Gemma i en Pasqual han conduït la tertúlia amb molt d'encert i professionalitat.

Els assistents, molts dels quals encara viuen en una colònia propera al poble, han aconseguit que la reunió fos més dinàmica i plena de matisos. A tots, els dono les gràcies des d'aquí.

Presentació al Museu-Monestir de Sant Cugat

2009-09-24T13:28:00.011+02:00

23-09-09

Mirant la rosassa, ens encaminem per l'esquerre cap el claustre on es troba la Sala del Tapís. I és en aquest lloc magnífic on avui hem tingut l'honor de fer la presentació de la novel·la Olor de Colònia

Un moment de la presentació

2009-09-24T13:22:00.021+02:00

Molt ben acompanyada per la M. Teresa Panareda a la Sala del Tapís, he tingut el plaer i la satisfacció de poder comentar les meves vivències en una colònia Tèxtil. Com també l'aventura que va representar el fet de convertir-les en una novel·la. No cal dir que el públic assistent a l'acte ha col·laborat perquè fos més agradable i interessant.

M'han enviat aquest link per poder veure una petita entrevista que em van fer:

http://www.cugat.cat/noticies/Cultura/45359.htm/silvia_alcantara___tot_es_ficcio_pero_deixo_entreveure_com_es_vivia_a_les_colonies

Una curiositat

2009-09-21T01:22:00.006+02:00

Un amic m'ha enviat aquesta foto.

És un fogó de petroli que s'utilitzava cap a finals dels anys cinquanta. No van durar gaire perquè al cap de poc van ser substituïts pels de gas butà.

A la novel·la Olor de Colònia s'hi fa referència, a aquests fogons. Si no n'havíeu vist mai cap, aquí el teniu. Si n'havíeu vist i, a més, els vàreu fer servir, ja sabeu la pudor que feien.

Museu Alegre de Sagrera

2009-09-20T23:54:00.007+02:00

Aquest estiu em varen fer una entrevista aquí al Museu.

Hi deixo el link. No sé els dies que el tindran penjat.

http://www.terrassadigital.cat/televisio/programa.php?pk=36

Entrevista COM RÀDIO

2009-09-18T18:59:00.003+02:00

M'han enviat el link per poder escoltar l'entrevista:

http://blocs.lamalla.cat/bloc/extraradi/post/escriptora_revelacio_als_65_anys

Premi Llibreter 2009

2009-09-16T13:35:00.006+02:00

He quedat finalista d'aquest premi.

Aquest és el link per accedir a la informació.

http://monmarcom.wordpress.com/2009/09/14/el-premi-llibreter-aposta-pel-llibre-de-relats-entre-els-seus-finalistes-i-per-titols-d%E2%80%99autors-amb-projeccio/

Una visita a l'Espolsada

2009-08-21T18:10:00.008+02:00

El 17 d'abril hi vàrem anar a fer una presentació de la novel·la "Olor de Colònia". Aquí teniu el link per accedir al seu blog.

http://lespolsadallibres.blogspot.com/2009/03/la-sensacio-despres-dhaver-llegit-olor.html

A Catalunya Ràdio

2009-08-17T15:31:00.008+02:00

Dissabte, 15 d'agost, vaig anar a Catalunya Ràdio al programa "El Suplement d'estiu" amb l'Anna Ayala.

Per poder-lo escoltar:

http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=programa&idint=1192

S'ha de prémer la segona hora del dia 15. Es troba en el minut 25:50

Ha sortit a El Periodico

2009-08-02T12:42:00.013+02:00

EL diumenge 2 d'agost

Per poder-ho veure clikeu aquí:

http://www.elperiodico.cat/envN.asp?p=46&i=CAT&n=634397&h=090802

Reportatge de Vilaweb

2009-07-27T22:03:00.042+02:00

Vilaweb va tenir la pensada de gravar-me en el marc de l'Ateneu Barcelonès, envoltada de la flaire d'uns llibres que alimenten mentre llegia un fragment de la novel·la "Olor de Colònia"

Per accedir-hi:

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3613450

Ho he trobat en un blog

2009-06-27T17:42:00.002+02:00

Aquesta és l'adreça:

http://www.llibrofags.com

Un petit tast de la novel·la

2009-06-09T13:28:00.006+02:00

Encara que jo cregui que una paraula val més que mil imatges, m'ha agradat acompanyar amb imatges algunes de les paraules de la novel·la.

Heus aquí el resultat:

El pont

2009-06-09T13:07:00.005+02:00

...i baixà les escales que enllaçaven el camí fins el pont. S'assegué a la barana (...)

Una barana de pedra i rajoles planes que, enganxades les unes amb les altres, feien un dibuix simètric fins a l'arcada del pont(...)

Va mirar el cel, encara que estaba tapat. La inèrcia la va fer girar cap un costat. Observà la barana del pont. Va ser just aquí on el Sidro, al cap d'uns quants anys, li va dir que l'estimava.

Els telers

2009-06-09T12:44:00.004+02:00

Va treure el cap a la quadra dels telers petits, els de garrot, allà el foc no hi havia arribat i ja tornaven a funcionar com sempre. Sort en tindrien per poder servir les comandes més urgents. Des d'allà on era li arribava encara l'olor de cremat, i la de cotó brut i la de borra barrejada amb oli dels batans i les cardes i la de la cola que venia dels ordidors i també el soroll. El soroll de les màquines. L'olor i el soroll que volia dir feina, seguretat, vida...

L'església i la plaça

2009-06-09T12:24:00.008+02:00

Els homes, com cada diumenge i festes de precepte, es van quedar a la plaça fent rotllanes, però avui no parlaven pas ni de la partida de cotó que havia arribat més bruta que de costum ni de la pedregada de la setmana passada que havia ajaçat les mongeteres primerenques. Avui els espetecs del foc i la pudor de fum planaven per damunt de les converses mentre anaven d'una rotllana a l'altra. No sabia ningú com havia començat...

El convent

2009-06-09T12:05:00.002+02:00

I la senyora intel·ligent i devota i, sobretot, digna, baixava els graons del convent, lamentant que hagués deixat de practicar, feia molt de temps i per unes circumstàncies que no venien al cas, el costum d'enviar a buscar la secretària del seu Àlfred, les visites de la qual la mantenien al dia de tots els asumptes importants, i no hauria hagut d'esperar les confidències provocades per la necessitat d'una pobra monja acorralada.

Gafarró

2009-06-08T13:24:00.003+02:00

Les cames, arronsades sota la cadira baixa, se li havien adormit. El coll, encarcarat, es negava a moure's. Un gafarró, dins d'una gàbia tapada, començà a piular; només tres vegades i emmudí. Ella es va aixecar, i, tot coixejant pel formigueig de cames, d'una revolada, va arrencar les fundes que cobrien les gàbies. Xerrics i espantadissa...

Pinsà

2009-06-08T13:12:00.005+02:00

Un pinsà blanc i negre, rodanxó, de coll esquifit, també va piular tres vegades i també va callar. El gafarró que havia piulalt abans, hi tornà i tornà a emmudir.

Cadernera

2009-06-08T13:05:00.003+02:00

Una cadernera va deixar anar un refilet enyoradís i trencat.

Rossinyol

2009-06-08T12:48:00.005+02:00

El cant agònic d'un rossinyol la va fer decidir i començà a obrir les gàbies una per una. Els convidava a sortir. Els hi obligava. Ficava les mans a dins i els empenyia. Vinga, marxeu!, marxeu! Sou lliures, lliures, lliures! I els ocells, desorientats, entre piuladisses i xerrics, espetecs d'ales amunt, espetecs d'ales avall, xisclant, embogits, sortien de les gàbies l'un darrere l'altre, l'un al costat de l'altre, l'un trepitjant l'altre, amb embranzides sobtades, poc avesats a l'aire de llibertat...

El safareig

2009-06-08T11:50:00.006+02:00

Des que l'havien cobert, el safareig, que tenia més parròquia (...) I quina alegria veure les dones amb el cove i el picador, instal·lades al safareig tot fent bugada i apedaçant el món. De les poques novetats que ell encara no sabia, el dilluns se n'acabava de posar al corrent des de l'altra banda dels finestrals. I quin goig per la vista, aquell pet de cames que algunes ensenyaven fins més enllà d'on s'acaben les mitges, mentre esbandien la roba juntament amb les misèries.

La font

2009-06-08T11:11:00.004+02:00

I la roda de ferro giravoltava per bombar aigua de la font que hi havia al davant de la botiga. Eren molts els que encara hi anaven cada migdia a buscar l'aigua per refrescar el vi. No s'havien volgut sumar als amants del progrés que tenien nevera i que, segons deien, amb un tros de gel, la frescor els durava tot el dia. No. N'hi havia que eren fidels al que s'havia fet sempre, ja en temps dels pares i els avis; empènyer la roda de ferro perquè giravoltés, mentre rodolaven les últimes notícies. I les d'avui eren sonades. I els que primer havien dit escolteu-me, després van dir que callessin que... I filaven rumors i teixien mentides mentre s'omplien càntirs i galledes.

La resclosa

2009-06-08T10:41:00.004+02:00

...i queia... i queia... i no acabava mai d'arribar a terra... fins que la resclosa, bramulant afamada, embogida, vomitant escumera, l'embolcallava mentre l'engolia... i allà dins entremig de la turbulència de les aigües se sentia presonera d'un ofec, d'una foscor que la feia estremir igual que el toc de la sirena quan la va despertar.

La xemeneia

2009-06-08T10:24:00.004+02:00

I al centre, altiva, ensenyorida, majestuosa, presidint el seu univers, controlant els fils que ordien l'entreteixit de la vida, la xemeneia; amb la vorera del capdamunt ennegrida, escopint el fum just, necessari per enterbolir el cel i poder-li amagar les seves misèries.

TV3 a la Colònia Vidal

2009-06-01T22:47:00.011+02:00

El dia 3 de maig ens vàrem traslladar amb un equip de TV3 a la Colònia Vidal per fer un reportatge sobre la vida a les colònies tèxtils.
En el TN del migdia en varen passar un fragment.
Per veure'l clikeu aquí:

http://www.tv3.cat/videos/1199929/TN-migdia-030509

Minut 21:53, la presentació
Minut 27:03, el reportatge

Olor de Colònia a la ràdio

2009-06-01T19:37:00.003+02:00

Es va poder sentir per Catalunya Ràdio en l'espai Lecturàlia de Màrius Serra el dia 21 de maig a les 10:00 del matí. Els cinc minuts primers:

http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=340528

Presentació de la novel·la Olor de Colònia

2009-06-01T17:46:00.005+02:00

El proper dissabte 6 de juny a les 19:00 a la Llibreria Ma'at de Vilanova i la Geltrú.

Us convido a participar en el col·loqui que es farà posteriorment

I encara més notícies...

2009-06-01T00:12:00.015+02:00

Dimarts, 2 de juny, a les 20:50 sortiré en el programa Qwerty. de Joan Barril

Per veure'l ho trobareu en el minut 24:02

http://www.barcelonatv.cat/alacarta/player.php?idProgVSD=5830&cercaProgrames

I també:

Dijous, 4 de juny, em faran una entrevista a la ràdio ICAT FM a les 21:45

Article de La Vanguardia

2009-05-31T16:55:00.009+02:00

Dissabte, dia 30 de maig, va sortir un article a La Vanguardia on parlava de tots els escriptors que havien publicat la seva primera novel·la en català.

Rosa M. Piñol, l'autora d'aquest article, ens havia citat el dia abans al Macba. I quina va ser la meva sorpresa en veure com el fotògraf ens feia estirar a tots al bell mig de terra. No m'havia imaginat mai que cauria tan avall!

Si voleu veure els resultats, clikeu aquí:

http://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20090530/53714233552/novisimos-de-la-novela-catalana.html

Entrevista 80grams

2009-05-31T13:12:00.005+02:00

Al blog de literatura "80grams" hi podeu trobar una entrevista que em van fer sobre la meva novel·la Olor de Colònia, editada per Edicions 1984

http://80grams.blogspot.com/2009/05/entrevista-silvia-alcantara.html

A TV3 per primer cop 11-3-09

2009-05-31T12:33:00.018+02:00

Era la primera vegada que en feien una entrevista a la televisió. Estava molt nerviosa. Però només de parlar un moment amb l'Emili Manzano abans de començar, se me'n va anar totes les pors de cop. Durant la mitja hora que va durar l'entrevista en vaig sentir relaxada, segura. Quan es va acabar, em va saber greu i tot de tan curt que se m'havia fet.

Aquest és el link per accedir-hi:

http://www.tv3.cat/videos/1075719