El 23 d'0ctubre la junta de l'Ateneu Terrassenc em va convidar a un sopar. No era la primera vegada. Aquell sopar, però, va ser diferent; hi havia un convidat que feia que fos així. El convidat era per mi molt i molt especial: en Toni Padrós. Ens coneixíem des de principis dels anys seixanta. Quan ell encara no havia festejat ni amb el seu Lock-out ni amb Shirley Temple Story ni amb tantes altres pel·lícules que els anys setanta varen revolucionar aquest món, provocant algun maldecap a més de quatre.
Durant tots aquests anys només ens havíem vist en una ocasió i va ser pura coincidència. Espero que a partir d'ara els aires de Terrassa juntament amb els perfums de colònia, ens siguin més propicis.
(A la foto: Toni Padrós al mig, acompanyat pel President de l'Ateneu, Josep Coromines i per qui signa l'article)
