Premi Joaquim Amat-Piniella

Joaquim Amat-Piniella (Manresa 1913- Barcelona 1974), fou l’escriptor més important de Manresa i del Bages al segle passat. L’exili i l'internament al camp de concentració nazi de Mauthausen marquen la seva narrativa, especialment en la novel·la: KL Reich, amb la que va guanyar el premi Fastenrath el 1956.

Aquest dijous, 28 de gener em va tocar encetar el torn de presentacions de les obres finalistes del Premi Joaquim Amat-Piniella de literatura, que organitza Òmnium Cultural del Bages. L’acte va tenir lloc a la llibreria Petit Parcir de Manresa.
La segona presentació es farà el 4 de febrer amb la presència d’Albert Manent, autor de La represa.
El 9 de febrer serà el torn de Lolita Bosch amb La família del meu pare.
Ramon Batalla, per la seva banda, dissabte, 13 de febrer, parlarà del llibre D’Europa a Amèrica de Jaume Miravitlles
Aquests llibres, juntament amb Olor de Colònia són les quatre obres que han estat escollides aquest any com a finalistes.
L’acte de lliurament del premi es farà dimarts, 16 de febrer a la Sala Petita del Kursaal.

Museu d'Història de Catalunya

La taula rodona anunciada pel 26 de gener sobre Colònies Industrials, dins del marc del Museu d'Història de Catalunya, es va fer amb tota normalitat. Com que dos dels convidats a la taula no hi van poder assistir, es va haver de modificar un xic el plantejament. I no cal dir que en Carles Enrech, historiador i especialista en colònies i en Xavier Martí, periodista i director del projecte, ho van tirar endavant amb encert i professionalitat.
Tots dos van deixar molt clar que les colònies industrials a Catalunya són un autèntic fenomen social, econòmic i cultural, característic de la industrialització catalana, amb més de 150 anys d’història.
A mi em va tocar posar-hi l’alè d’uns personatges de ficció a tota aquesta carcassa industrial.
El públic assistent va col·laborar i molt!, perquè resultés un col·loqui viu i ple de matisos.
He de confessar que encara em sorprèn les passions que desperta el tema de les colònies.

A Masnou amb olor de mar

Feia temps que havíem quedat per anar a Masnou. Un compromís anterior ens va fer canviar la data . I al final va arribar el dia 22 de gener. El Club Nàutic ens esperava perfumat d’aires salabrosos de mar, amb un públic nombrós i divers i amb moltes ganes de fer preguntes.
I les van fer i les vaig respondre el millor que vaig saber. Que s’interessin per la feina que una ha fet, sempre és afalagador però, que t’escoltin, que riguin, que s’emocionin, que visquin amb tu tot allò que ha format part de la teva vida durant anys, converteix aquests moments en inefables.
Des d’aquí ho vull agrair a totes les persones que em van acompanyar i molt especialment a la Neus, l’organitzadora i ànima del Club de lectura.
Després, reunits al voltant d’una taula, vàrem sopar entremig de converses literàries, de somnis, de fal·leres per saber, per saber, per saber... tant!, que només puc dir que em van quedar moltes ganes de tornar-hi.

Trobada a la Biblioteca de Súria

El dia 21 de gener l’Olor de Colònia en va fer anar cap a Súria. Pel camí, el taxista que m’hi duia ja em va donar la primera sorpresa: com que em van dir que l’hauria de venir a buscar –m’explicava el taxista— m’he llegit la novel·la. Vaig pensar que això no ho fa tothom.
Després, xerrant, xerrant, vàrem descobrir que gairebé érem de família. Al final, la conversa ens va dur a compartir alguns coneguts.
I així va ser com em vaig assabentar que hi trobaria una amiga de quan vivíem a la colònia, de petites. Una amiga amb la qual hi havia viscut totes aquelles coses bones que només et deixa assaborir la infantesa.
La biblioteca estava plena de gom a gom. La tertúlia va ser amena i distesa. I també amb diversitat d’opinions. Aquest potser és el punt que la va fer més enriquidora.
Gràcies a tota la gent de Súria que ho va fer possible!

El Corte Inglès

Dilluns, 18 de gener, en l'Àmbit Cultural de El Corte Inglés del Portal de l'Àngel, es va celebrar el XII curs sobre la creació literària. Em varen convidar per participar en la sessió: Com neix una novel·la.
Després d'explicar una primera part teòrica, em vaig endinsar en la pràctica de com va néixer Olor de Colònia.
Els assistents --uns noranta-- semblaven molt interessats en la construcció dels personatges. I, com se sol dir, em vaig alegrar molt que em fessin aquesta pregunta; explicar com neixen, creixen i es desenvolupen uns personatges, m'apassiona.
Per tant, des d'aquí, moltes gràcies a tothom!