El dia 21 de gener l’Olor de Colònia en va fer anar cap a Súria. Pel camí, el taxista que m’hi duia ja em va donar la primera sorpresa: com que em van dir que l’hauria de venir a buscar –m’explicava el taxista— m’he llegit la novel·la. Vaig pensar que això no ho fa tothom.
Després, xerrant, xerrant, vàrem descobrir que gairebé érem de família. Al final, la conversa ens va dur a compartir alguns coneguts.
I així va ser com em vaig assabentar que hi trobaria una amiga de quan vivíem a la colònia, de petites. Una amiga amb la qual hi havia viscut totes aquelles coses bones que només et deixa assaborir la infantesa.
La biblioteca estava plena de gom a gom. La tertúlia va ser amena i distesa. I també amb diversitat d’opinions. Aquest potser és el punt que la va fer més enriquidora.
Gràcies a tota la gent de Súria que ho va fer possible!
Després, xerrant, xerrant, vàrem descobrir que gairebé érem de família. Al final, la conversa ens va dur a compartir alguns coneguts.
I així va ser com em vaig assabentar que hi trobaria una amiga de quan vivíem a la colònia, de petites. Una amiga amb la qual hi havia viscut totes aquelles coses bones que només et deixa assaborir la infantesa.
La biblioteca estava plena de gom a gom. La tertúlia va ser amena i distesa. I també amb diversitat d’opinions. Aquest potser és el punt que la va fer més enriquidora.
Gràcies a tota la gent de Súria que ho va fer possible!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada