Aquesta és l'adreça:
http://www.llibrofags.com
En quant a mi
- Silvia Alcàntara i Ribolleda
- Terrassa, Barcelona
- Sóc una persona sincera. Dormo poc. Somnio molt. I m'agrada compartir els somnis.
9.6.09
El pont
...i baixà les escales que enllaçaven el camí fins el pont. S'assegué a la barana (...)
Una barana de pedra i rajoles planes que, enganxades les unes amb les altres, feien un dibuix simètric fins a l'arcada del pont(...)
Va mirar el cel, encara que estaba tapat. La inèrcia la va fer girar cap un costat. Observà la barana del pont. Va ser just aquí on el Sidro, al cap d'uns quants anys, li va dir que l'estimava.
Els telers
Va treure el cap a la quadra dels telers petits, els de garrot, allà el foc no hi havia arribat i ja tornaven a funcionar com sempre. Sort en tindrien per poder servir les comandes més urgents. Des d'allà on era li arribava encara l'olor de cremat, i la de cotó brut i la de borra barrejada amb oli dels batans i les cardes i la de la cola que venia dels ordidors i també el soroll. El soroll de les màquines. L'olor i el soroll que volia dir feina, seguretat, vida...
L'església i la plaça
Els homes, com cada diumenge i festes de precepte, es van quedar a la plaça fent rotllanes, però avui no parlaven pas ni de la partida de cotó que havia arribat més bruta que de costum ni de la pedregada de la setmana passada que havia ajaçat les mongeteres primerenques. Avui els espetecs del foc i la pudor de fum planaven per damunt de les converses mentre anaven d'una rotllana a l'altra. No sabia ningú com havia començat...El convent
I la senyora intel·ligent i devota i, sobretot, digna, baixava els graons del convent, lamentant que hagués deixat de practicar, feia molt de temps i per unes circumstàncies que no venien al cas, el costum d'enviar a buscar la secretària del seu Àlfred, les visites de la qual la mantenien al dia de tots els asumptes importants, i no hauria hagut d'esperar les confidències provocades per la necessitat d'una pobra monja acorralada.
8.6.09
Gafarró
Les cames, arronsades sota la cadira baixa, se li havien adormit. El coll, encarcarat, es negava a moure's. Un gafarró, dins d'una gàbia tapada, començà a piular; només tres vegades i emmudí. Ella es va aixecar, i, tot coixejant pel formigueig de cames, d'una revolada, va arrencar les fundes que cobrien les gàbies. Xerrics i espantadissa...
Pinsà
Un pinsà blanc i negre, rodanxó, de coll esquifit, també va piular tres vegades i també va callar. El gafarró que havia piulalt abans, hi tornà i tornà a emmudir.
Rossinyol
El cant agònic d'un rossinyol la va fer decidir i començà a obrir les gàbies una per una. Els convidava a sortir. Els hi obligava. Ficava les mans a dins i els empenyia. Vinga, marxeu!, marxeu! Sou lliures, lliures, lliures! I els ocells, desorientats, entre piuladisses i xerrics, espetecs d'ales amunt, espetecs d'ales avall, xisclant, embogits, sortien de les gàbies l'un darrere l'altre, l'un al costat de l'altre, l'un trepitjant l'altre, amb embranzides sobtades, poc avesats a l'aire de llibertat...
El safareig
+17-6.JPG){kind=link}
Des que l'havien cobert, el safareig, que tenia més parròquia (...) I quina alegria veure les dones amb el cove i el picador, instal·lades al safareig tot fent bugada i apedaçant el món. De les poques novetats que ell encara no sabia, el dilluns se n'acabava de posar al corrent des de l'altra banda dels finestrals. I quin goig per la vista, aquell pet de cames que algunes ensenyaven fins més enllà d'on s'acaben les mitges, mentre esbandien la roba juntament amb les misèries.
La font
I la roda de ferro giravoltava per bombar aigua de la font que hi havia al davant de la botiga. Eren molts els que encara hi anaven cada migdia a buscar l'aigua per refrescar el vi. No s'havien volgut sumar als amants del progrés que tenien nevera i que, segons deien, amb un tros de gel, la frescor els durava tot el dia. No. N'hi havia que eren fidels al que s'havia fet sempre, ja en temps dels pares i els avis; empènyer la roda de ferro perquè giravoltés, mentre rodolaven les últimes notícies. I les d'avui eren sonades. I els que primer havien dit escolteu-me, després van dir que callessin que... I filaven rumors i teixien mentides mentre s'omplien càntirs i galledes.
La resclosa
...i queia... i queia... i no acabava mai d'arribar a terra... fins que la resclosa, bramulant afamada, embogida, vomitant escumera, l'embolcallava mentre l'engolia... i allà dins entremig de la turbulència de les aigües se sentia presonera d'un ofec, d'una foscor que la feia estremir igual que el toc de la sirena quan la va despertar.
La xemeneia
I al centre, altiva, ensenyorida, majestuosa, presidint el seu univers, controlant els fils que ordien l'entreteixit de la vida, la xemeneia; amb la vorera del capdamunt ennegrida, escopint el fum just, necessari per enterbolir el cel i poder-li amagar les seves misèries.
1.6.09
TV3 a la Colònia Vidal
El dia 3 de maig ens vàrem traslladar amb un equip de TV3 a la Colònia Vidal per fer un reportatge sobre la vida a les colònies tèxtils.
En el TN del migdia en varen passar un fragment.
Per veure'l clikeu aquí:
http://www.tv3.cat/videos/1199929/TN-migdia-030509
Minut 21:53, la presentació
Minut 27:03, el reportatge
Olor de Colònia a la ràdio
Es va poder sentir per Catalunya Ràdio en l'espai Lecturàlia de Màrius Serra el dia 21 de maig a les 10:00 del matí. Els cinc minuts primers:
Presentació de la novel·la Olor de Colònia
El proper dissabte 6 de juny a les 19:00 a la Llibreria Ma'at de Vilanova i la Geltrú.
Us convido a participar en el col·loqui que es farà posteriorment
I encara més notícies...
Dimarts, 2 de juny, a les 20:50 sortiré en el programa Qwerty. de Joan Barril
Per veure'l ho trobareu en el minut 24:02
http://www.barcelonatv.cat/alacarta/player.php?idProgVSD=5830&cercaProgrames
I també:
Dijous, 4 de juny, em faran una entrevista a la ràdio ICAT FM a les 21:45
Subscriure's a:
Missatges (Atom)