EOI Sabadell

16 de desembre

A l'Escola d'Idiomes de Sabadell, primer havíem quedat per anar-hi l'abril de 2011; estaven pendents de la inauguració de la Sala d'actes. Un cop aquest tema va quedar solucionat ho vam poder fer el 16 de desembre.

Hi havia una sala molt plena, i molta gent amb ganes de saber moltes coses. Em van fer preguntes pels descosits. No sé si els van satisfer les respostes.

També em van dir que tenien intenció de visitar la colònia Vidal. Molta gent ho fa; els agrada recórrer els escenaris d'Olor de Colònia.

Us confessaré un secret: a mi també m'agrada d'anar-hi de tant en tant.

UNED

14 de desembre

Biblioteca de Pallejà

27 de novembre

Ja feia dies --des del setembre-- que ens havíem posat d'acord amb al Judith per venir a Pallejà. Em feia molta il·lusió perquè era un poble que n'havia sentit parlar molt --de fet, a la colònia Vidal hi havia una família que ho era, de Pallejà-- però no hi havia estat mai.

Em vaig trobar amb uns tertulians que no se'ls acabaven les ganes de fer preguntes. I com que a mi no se m'acaben les ganes de donar respostes, ens vam entendre a la perfecció.

Gràcies a tothom per la vetllada!

Manifest del Dia Internacional contra la violència envers les dones

25 de novembre


La Carme Cara em va proposar de llegir el Manifest contra la Violència de Gènere. La Delegació del Govern a la Catalunya Central organitzava l'acte, en col·laboració amb la Coordinadora de l'Institut Català de les Dones.

Van creure que jo com a dona i com a persona que ha sabut transmetre tot un món hi podia col·laborar. Vaig acceptar encantada.

L'acte es va fer a Manresa al Casal de la Gent Gran. I el va presentar la senyora Rosa M. Altimires

Aquest Manifest es va llegir a tot Catalunya.


MANIFEST 25 DE NOVEMBRE 2010

El 1999 l’Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 25 de novembre com el DIA INTERNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA ENVERS LES DONES. La violència contra les dones i les nenes constitueix un problema de proporcions pandèmiques. Almenys una de cada tres dones al món ha patit maltractaments, ha estat forçada a mantenir relacions sexuals o ha sofert algun tipus d’abús al llarg de la seva vida.

Aquesta data commemora el brutal assassinat, el 1960, de les germanes Mirabal, activistes polítiques de la República Dominicana i significa, també, el reconeixement i el recordatori que els drets de les dones són drets humans. Per això, s’insta els governs, les organitzacions internacionals i les ONG a que aquest dia realitzin activitats amb la finalitat de conscienciar la ciutadania envers la greu vulneració dels drets humans que suposa la violència contra les dones.

És en aquest context que les institucions públiques de Catalunya, el govern de la Generalitat, les diputacions i els ajuntaments renovem el nostre compromís per una vida lliure de violència envers dones i nenes i expressem el nostre condol per la mort de:

Viktorya, Cristina, Fatna, Farida, Mònica, Andrea, Laila, Niscauris, Sabrina, Saida (la seva filla i el seu fill), i Maria Dolores,

víctimes de la violència masclista a Catalunya al llarg d’aquest any 2010. I volem, un cop més, expressar públicament que continuarem esmerçant tots els esforços i recursos necessaris per aconseguir, amb la complicitat de tota la societat catalana, avançar cap a la total eliminació de la violència contra les dones.

Si bé és cert que a Catalunya hem avançat molt els darrers anys , que gaudim de noves eines i comptem amb més instruments per fer front a aquesta problemàtica, sabem que continuen subsistint determinats comportaments, imatges i estereotips que contribueixen a fer possible, encara, la violència masclista i que, malgrat els esforços institucionals, d’organitzacions –especialment les de dones i feministes i altres moviments socials- i de moltes persones a títol individual, aquestes conductes estan massa generalitzades, són sistemàtiques i es generen i es reforcen mútuament.

Per això som conscients que només un canvi de models simbòlics farà minvar, en profunditat, les opressions i discriminacions contra les dones. Però també sabem que aquest canvi només pot tenir lloc si reconeixem la incidència que té la cultura de la violència en les nostres vides i tenim la capacitat de canviar-la. Aquest és el canvi cultural necessari, una veritable revolució que, més enllà de l’aplicació de les lleis i de determinades polítiques, s’haurà de produir en l’àmbit de les relacions socials i personals.

En aquestes últimes dècades, i gràcies a les transformacions culturals i socials empreses pels feminismes i assumides per les polítiques de dones i d’igualtat, cada cop són més els homes que diferencien clarament entre masculinitat i masclisme i que tenen l’horitzó de compartir amb les dones les diferents dimensions de la vida personal, familiar, social, política, econòmica i cultural.

Perquè la violència masclista és cosa de totes i tots es fa necessari que els homes afrontin amb valentia un doble canvi en el pla personal i també en el social. Per una banda, el rebuig als esquemes patriarcals rígids i dualistes. Per l’altra, han d’aprendre a reinventar les formes de relació amb l’altre sexe i demostrar que assumeixen, com ja ho estan fent molts, que les relacions han d’estar fundades en vincles que preservin el respecte, l’autonomia i la llibertat. Perquè tenim el convenciment que la llibertat de dones i homes és una riquesa que obre un món nou.

Per això avui, les institucions públiques de Catalunya, el govern de la Generalitat, les diputacions i els ajuntaments, tot renovant el nostre compromís, volem incidir en la necessària implicació individual de totes les persones de la nostra societat en l’eradicació de la violència masclista i, conjuntament, construir ponts perquè les properes generacions vagin perdent els referents d’una cultura destructiva front una altra que promogui noves formes de relació entre les dones i els homes, basades, fonamentalment, en el respecte a la vida, als drets humans.

Un minut de silenci després de la lectura va recordar amb respecte les víctimes de la violència envers les dones.

La intervenció del Delegat del Govern a la Catalunya Central, senyor Jordi Fàbrega, va cloure l'acte tot anunciant la participació de la Coral Harmonia del Casal de la Gent Gran de Manresa.

Va ser un acte senzill i molt emotiu.

Biblioteca de Vidreres

24 de novembre

No era el primer cop que visitava Vidreres. Hi havia anat moltes vegades amb la família en tornant de la platja; ens hi quedàvem a dinar. Si no em falla la memòria crec que aquest poble gaudeix d'una gastronomia excel·lent.

Vaig tenir aquesta sensació quan els components del club de lectura tot just acabada la xerrada, van parar taula i ens van oferir unes menges casolanes exquisides.

Sempre he pensat que la literatura acompanyada d'una bona taula pot ser una combinació perfecte.

Rotary Club de Terrassa

23 de novembre

Vaig rebre la invitació per assistir al plenari que fan els components del Rotary Club, un dimarts de cada mes a l'Hostal del Fum.

Mentre sopàvem, el seu president em va explicar alguns dels seus projectes solidaris i confesso que em vaig quedar molt impressionada.

Com que aquell dimarts van centrar la seva exposició sobre la novel·la Olor de Colònia, després em van convidar a parlar-ne.

El seu interès, a part de la confecció de la novel·la i els seus personatges, també es va encaminar cap el fet real de viure en una colònia; amb els inconvenients i els avantatges que hi podien haver.

Em va agradar poder-ho explicar, fent constar, però, que tot el que deia era des de la meva percepció; tal com jo ho havia viscut i ho recordava.

Va ser una vetllada molt agradable, sobretot, pel que hi vaig aprendre.

Club de lectura Diodati de Barcelona

20 de novembre

Després d'intercanviar uns quants correus amb la Conxa, vam trobar el dissabte apropiat per fer la xerrada.

Ens vam posar d'acord de seguida: com que jo tenia un compromís a primera hora, vindrien a Terrassa. Vam triar el Museu de la Ciència i de la Tècnica per la trobada.

Va ser un dia d'aquells que tot surt rodó; havíem quedat cap a les dotze del migdia i tothom va ser molt puntual. Al restaurant La Terrassa del Museu ja ens tenien una taula rodona --la que es veu a la foto-- preparada. La xerrada fins a l'hora de dinar va ser distesa i amena.

És una satisfacció compartir taula amb unes persones amants de la literatura, que llegeixen per plaer i saben manifestar-ho.

Gràcies a tothom i en especial a la Conxa pel seu interès i a l'Enrique i la Gemma per les fotos.

Fins a sempre. Una abraçada.

L'Adreça de la meva Web

L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana m'ha confeccionat aquesta Web:

http://www.escriptors.cat/autors/alcantaras/pagina.php?id_sec=3772

Amb la Glòria Marín a Sabadell

25-5-2010

Amb la Glòria ens coneixem des de fa... un munt d'anys.

Vam dinar juntes moltes vegades i, mentre compartíem el pa i la sal, també compatíem quimeres i somnis, idees i històries, personatges i estructures, i, sobretot, unes ganes immenses de poder-ho convertir tot en una realitat.

I, aquest dia quan ens vam retrobar, vam poder comprovar que algunes d'aquelles coses en les quals somniàvem, s'han complert.

I vam assaborir plegades aquell passat que s'ha fet present tot picant-li l'ullet al futur.

Universitat Politècnica de Catalunya

3 de novembre de 2010

Aquesta vegada la tertúlia era per les dues del migdia. Una hora ben curiosa. Però va anar molt bé.

Als components del club de lectura de la biblioteca de la UPC els hi agrada molt aprofitar el temps. I reunir-se a l'hora de dinar per parlar de llibres n'és una mostra.

I el van aprofitar, el temps. I van parlar de tot i força; del que els interessava i del que els preocupava tot fent observacions precises i enriquidores.

En aquesta aventura d'anar pel món que m'ha ofert la vida aquests darrers temps, m'he hagut de llevar d'hora i anar a dormir tard. És la primera vegada que em conviden a l'hora de dinar. He de dir , però, que ha estat un plaer.

Biblioteca de Navàs

2 de novembre

Va ser la Sandra de Taleia qui em va portar a Navàs. Teníem por de fer tard i vam arribar molt d'hora.

Navàs és un poble que està situat a uns quatre quilòmetres de la colònia on vaig viure els primers vint anys de la meva vida. Aquest trajecte jo l'havia fet moltes vegades amb la meva mare a peu i també enfilades a dalt d'una tartana. La tartana era d'un home que es deia Magí; un botiguer calb amb dues dents d'or que sempre reia --jo llavors em pensava que ho feia per ensenyar les dents-- i que portava alguns queviures a casa, els dissabtes a la tarda. Hi anàvem sovint, a Navàs, perquè també hi compràvem les sabates de tota la família. Segons la meva mare, en aquella sabateria s'hi trobaven les millors sabates de la comarca.

Tot això em va venir al cap només en baixar del cotxe i trepitjar el carrer principal del poble.

Gairebé en aquell moment m’hauria posat a escriure i... però això ja us ho explicaré un altre dia...

El cert és que hi havia un públic molt atén i amb ganes de saber moltes coses.

No sé si els ho vaig explicar tot!

Biblioteca Pere Caner de Calonge

30 d'octubre de 2010

Va ser una excepció per a mi, que la xerrada fos en dissabte. Com que des de Terrassa hi ha una bona tirada fins a Calonge, vam tenir temps de contemplar tots els colors de la tardor. I amb les persones que m'hi van portar --dues components del club-- vam poder gaudir d'aquest paisatge que només un octubre tan plujós com el d'enguany ens ha pogut oferir.

Tot plegat era per anar fent boca del dissabte literari que ens esperava. M'hi vaig trobar uns tertulians amb tantes ganes de saber que sospito que no se les van poder acabar.

El viatge de tornada amb la Montse --responsable de la biblioteca-- ho va acabar d'arrodonir.

Sempre és agradable poder parlar del que a una l'apassiona. I poder-ho compatir com va ser el cas, et dóna la sensació d'haver aprofitat molt bé aquell dia que, d'entrada, ja era una excepció.

Tàrrega

25 d'octubre de 2010

A la Sala d'Actes del Consell Comarcal de l'Urgell, ho tenien tot a punt.

Encara que ens va costar una mica d'arribar-hi. El taxista que m'hi va portar ja s'havia rendit; anava fent tombs per una illa de cases i em deia que no ho trobava de cap manera. Sort que l'Ester estava amatent i ens va treure de l'embolic.

Feia goig aquella sala d'actes tota plena de micròfons com si hi hagués d'haver un ple de l'Ajuntament.

Però al final només hi va haver una colla de persones que tenien ganes de parlar d'una novel·la i d'una manera de viure en un lloc i en una època passada i propera. Tan passada que només en queda el record. Tan propera que els que la van viure, no la volen oblidar.

Biblioteca Roca Umbert de Granollers

21 d'octubre de 2010

L'Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar...

Així comença aquest poema esqueixat i emotiu de Martí i Pol.

A la biblioteca Roca Umbert de Granollers el van posar en el seient de tots els tertulians.

Ho vaig trobar un detall significatiu i revelador pel tema que havíem de tocar. No em cansaré mai de repetir l'enveja que em fan els poetes; necessiten tan poques paraules per explicar-te un món! Jo vaig haver de menester més de tres-centes pàgines per dir el mateix.

A Granollers, però, encara m'hi esperava una altra sorpresa; un amic d'aquella infància feliç que a tots ens agradaria de tenir per recordar-la.

Per tot plegat, MOLTES GRÀCIES!!!

INS Serra de Marina de Premià de Mar

19 d'octubre de 2010

Em vaig haver de llevar d'hora aquell dimarts 19 d'octubre. A les deu en punt m'esperaven a la biblioteca els de segon de Batxillerat A. I és que a dos quarts de dotze havia de fer una segona sessió als de segon de Batxillerat B.

Em va semblar que els alumnes estaven prou motivats; amb les preguntes ben preparades i amb ganes de saber-ne les respostes.

Cada vegada que vaig a un Institut en surto molt esperançada; sentir-te llegida amb interès pels adolescents és un plus amb el que no hi comptava. I em fa tan feliç, que encara no m'hi he acostumat.

Biblioteca de Matadepera

14 d'octubre de 2010

Encara que el viatge fins a Matadepera des de Terrassa sigui curt, la Mariàngels --responsable de la biblioteca-- el va aprofitar per posar-me al dia dels seus projectes. Uns projectes amanits amb un entusiasme i una energia que em van fer pensar que, amb gent així, la cultura del nostre país està en bones mans.

I l'entusiasme encara durava a l'hora de presentar-me els components del club de lectura i d'esperonar-los perquè em fessin tota mena de preguntes.

I me les van fer.

M'agradaria creure que d'aquella trobada tots en vam treure profit.

Biblioteca A. Pla de la Vall de Taradell

30 de setembre de 2010

Tenia moltes ganes d'anar a Taradell. I no només perquè era la primera sortida després de les vacances, sinó perquè el nom del poble em porta molts records, tants!, que fins i tot el faig sortir a la novel·la Olor de Colònia. Els components del club de lectura ja s'hi havien fixat, ja, en això i només de veure'ls-hi la cara que feien quan vaig arribar, m'ho van deixar ben clar.

I en vam haver de parlar d'aquest fet perquè els records que jo tinc d'aquest poble tenen a veure amb una orquestra anomenada Els Lluïsos de Taradell. Aquesta orquestra venia cada any per la festa major a la colònia on jo vivia. El matí tocaven sardanes a la plaça i havent dinat ens delectaven amb un concert al cafè.

I els records es van encreuar i van sortir familiars dels músics que els havien parlat de la colònia i d'aquella època.

A la foto, en un dels quadres que hi ha penjats, s'hi pot veure l'orquestra tocant a la plaça de la colònia.

Va ser una dia feliç recordant les coses bones que Els Lluïsos de Taradell ens havien deixat amb la seva música. Una música que encara ara la sento a dins del cor perquè va posar color a aquella època tan grisa que ens va tocar viure.

Moià

31 de maig de 2010

A Moià hi vaig arribar dues hores abans del previst. I és que m'hi va portar un lector del club que, curiosament, treballa a Terrassa. Ja em van avisar: és molt puntual i, a més, porta gorra. Com que a mi també m'agrada la puntualitat, ens vam entendre de seguida. I no només per això; durant tot el camí, reconeixíem pobles, arbres, espais en els quals ens hi sentíem plenament identificats.

Va ser un viatge profitós i em va anar molt bé arribar d'hora; a Moià hi viuen dues germanes meves i la vam poder fer petar una bona estona.

Després la tertúlia va ser emotiva i colpidora com gairebé sempre.

Mollerussa

12 de maig de 2010

A Mollerussa primer hi havia d'anar el dia 13, però ho vam haver de canviar perquè aquell dia hi havia una moguda amb el Joan Laporta i el Salvador Cardús i van tenir por que no hi hauria gent.

I potser va ser un encert perquè el dia 12 estava ple a vessar.

Viladecans

14 d'abril de 2010

L'endemà de Santa Coloma vaig anar a Viladecans i allà m'esperava una sorpresa: hi havia algunes persones amb les que ja ens havíem trobat el dia abans.

Ara em toca caminar per un camí on les sorpreses són el pa de cada dia.

Santa Coloma de Cervelló

13 d'abril de 2010

Era dimarts i tretze i les coses van sortir rodones a la Biblioteca Pilarín Bayés de Santa Coloma.

D'això ja se'n va cuidar la Montserrat Rigol que ho tenia tot a punt sense que hi faltés ni un detall.

Encara que sigui amb retard vull agrair totes les atencions que em van dispensar.

Conferència a la Biblioteca Jaume Fuster

8 d'abril de 2010

L'Albert Lladó es va posar en contacte amb mi; hi estava molt interessat.
Encara que faci força temps de tot plegat, recordo que va ser una trobada molt agradable i la gent que hi va assistir es va mostrar en tot moment interessada per la novel·la, els seus secrets i també --això ja s'ha convertit en un fet habitual-- per com es vivia realment a les colònies.

Des d’aquí salutacions a tots plegats.

Retrobament

26-3-2010 A CARDONA

Gairebé em fa vergonya i tot tornar al blog després de tant de temps. I no es pas que l’hagués oblidat, eh? És que estava massa enfeinada. Avui també en tinc, de feina, però m’he llevat amb aquesta dèria i... es veu que sóc dona de dèries, jo.

Recordo força bé els llocs on he anat aquests darrers vuit mesos, i voldria parlar de tots però em resulta una mica difícil. He buscat entre les fotos que m'han enviat per poder-ho il·lustrar. Faré el que podré:

El 26 de març vaig anar a Cardona. Em van quedar moltes ganes de tornar-hi amb calma i poder-me passejar pel castell.

Biblioteca Ferrer i Guàrdia d'Alella

18-2-10

El Club de Lectura de la biblioteca Ferrer i Guàrdia d’Alella, el vaig trobar molt ben organitzat.
De seguida que em varen explicar com funcionaven, vaig pensar que era un privilegi disposar d’un professor d’història, una professora de literatura i la directora del centre per coordinar l’acte.
I així va ser com vàrem tenir unes explicacions molt interessants sobre les colònies tèxtils. I també unes preguntes molt directes pel que fa a l’estructura i l’argument de la novel·la.
Sempre és un plaer poder tractar amb professionals de qualsevol tema.
El públic va ser molt participatiu mostrant un gran interès. Per tot plegat, vam sortir d’allà molt contents, encara que plogués!

Premi Amat-Piniella

16-2-10

En primer lloc, voldria parlar de l’acte del lliurament del premi que va ser molt emotiu.
L’escriptor manresà Joaquim Amat-Piniella entrà al Camp de Mauthausen el 27 de gener de 1941 i va ser-ne alliberat el maig de 1945. Com a testimoni d’aquesta experiència, que va marcar la seva vida i la seva obra, en aquest acte la pianista i compositora Laura Casaponsa posà música a un recull d’imatges del Camp de Mauthausen.
Després de lliurar-me el guardó, corpresa encara per les imatges que acabàvem de veure, ho vaig agrair amb unes paraules:

No em voldria allargar gaire. Només expressar el meu agraïment a tots el membres del jurat: Moltíssimes gràcies!!!
Sé que és un premi molt prestigiós. I em sento molt honorada.
Quan et passen coses tan extraordinàries com les que m’han passat a mi durant aquest últim any, no pots evitar de fer una reflexió. I l’he fet. L’he fet amb profunditat.
Tot just divendres passat va fer un any que vàrem presentar per primer cop la novel·la Olor de Colònia a Terrassa.
Tot just fa un any i mig que em posava en contacte amb l’editor de 1984, en Josep Cots, un manresà amb empenta que és, en part, el responsable que avui em trobi aquí.
Tot just fa quatre dies, era una desconeguda de seixanta-cinc anys que irrompia em el món literari i tothom es preguntava, d’on ha sortit?
Gairebé jo també m’ho preguntava.
I només aquest afany de reflexió m’ha fet tirar enrere, enrere, fins a trobar-hi una resposta.
I em podeu ben creure: no hi ha cap secret. Només és la història d’una dona que un dia l’obstinació la va portar a aprendre la seva llengua. Aquella llengua que li havien negat durant tants anys.
Per això crec que tot plegat és, senzillament, una història d’amor.
Amor per aquesta llengua i per aquest país.

Moltes gràcies!!!

Casal d'Europa del Berguedà

Sempre m’he sentit berguedana i, en canvi, feia molt de temps que no havia anat a Berga. Aquest últim any m’he passejat per alguns dels pobles de Catalunya però, a Berga, encara no hi havia anat. I aquest divendres, l’interès i la insistència d’en Jaume Farguell, m’ hi van portar.
Durant el viatge d’anada, en Jaume Farguell, que havia estat durant vint-i-tres anys alcalde de Berga i que actualment presideix el Casal d’Europa i l’Òmnium Cultural del Berguedà, em va posar al corrent d’alguns fets importants de la comarca. He de confessar que la seva devoció per la història i la cultura del país em va captivar.
Un cop vàrem ser al Casal d’Europa, lloc de trobada per al col·loqui, ens hi esperaven uns tertulians atens i molt interessats en tot el que es va dir de les colònies i el motiu que em va portar a escriure una novel·la sobre el tema.
I, com sempre, tampoc no hi va faltar una amiga d’aquells temps quan la innocència et feia creure que tot estava bé.

Institut IES de Sabadell

Amb l’Encarna, professora de literatura catalana, ja feia temps que ens havíem posat d’acord: el dia 9 de febrer, a la una del migdia, m’havia de trobar amb els alumnes de batxillerat de l’IES Sabadell.
Com que durant el primer trimestre ja s’havien llegit el llibre d’Olor de Colònia, un cop jo hi hagués anat, tenien intenció de visitar el museu de la colònia Vidal per poder recórrer els escenaris de la novel·la i llegir-ne alguns fragments. Em va semblar una idea fantàstica.
L’Encarna, però, també em va avisar: vine preparada perquè et faran moltes preguntes.
I tant, que me’n van fer! Al voltant d’una taula ovalada em van preguntar coses que no me les havia preguntat mai ningú. El seu interès pels personatges, pels costums, pels motius que m’havien impulsat a escriure la novel·la, em va impressionar. Al final, en llegiren uns quants fragments que havien seleccionat prèviament.
Em vaig sentir molt bé. És reconfortant veure persones de la seva edat interessades per la història, per la nostra història; que és també la seva.

Les Franqueses del Vallès

5-2-10

Era la segona vegada que visitava Les Franqueses. La primera hi vaig anar convidada per la Fe, a la seva llibreria de l’Espolsada.
L’Amàlia i l’Anna, dues alumnes del Consorci per a la Normalització Lingüística, em varen venir a buscar a Terrassa. Durant el viatge ja me’n van fer cinc cèntims de com s’ho passaven de bé, aprenent català. M’hi vaig sentir molt identificada i em van fer recordar vells i bells temps.
La Maria, la seva professora, ens esperava per acompanyar-nos al Centre Cultural Can Ganduxer on es faria la tertúlia.
Em vaig sentir ben acollida, escoltada, compresa... Em vaig sentir... feliç!

Un resum de la trobada:
http://www.tvlf.cat/
(busqueu el dia 5-2-10)

Sant Vicenç de Castellet

A Sant Vicenç de Castellet hi vaig arribar una mica d’hora, aquest dijous passat, 4 de febrer. Plovia. L'Assumpta, responsable de la biblioteca i una companya seva, estaven molt enfeinades portant taules amunt i cadires avall. En poca estona, però, ja ho tenien tot llest, convertint la sala de lectura en un lloc acollidor per rebre uns tertulians força puntuals.
Ens feia por la pluja. Potser no vindrà tothom --em van dir. I tant, que van venir! Estava ple a vessar. Ple de gent interessada en la novel·la, en les històries, en la vida a les colònies. Gent amb les seves pròpies vivències i que tenien ganes de compartir-les. I ho vam fer. Tots junts. Amb un orgull carregat d’entusiasme i vehemència. Mentre jo els explicava el que sabia, ells m’il·lustraven amb alguns fets que desconeixia. I així va ser com, entre tots plegats, vàrem poder assaborir aquell té-i-dóna’m que no té preu.
Cada dia estic més contenta de la oportunitat que m’ha ofert la vida per poder fer nous amics i retrobar-ne de perduts.

Premi Joaquim Amat-Piniella

Joaquim Amat-Piniella (Manresa 1913- Barcelona 1974), fou l’escriptor més important de Manresa i del Bages al segle passat. L’exili i l'internament al camp de concentració nazi de Mauthausen marquen la seva narrativa, especialment en la novel·la: KL Reich, amb la que va guanyar el premi Fastenrath el 1956.

Aquest dijous, 28 de gener em va tocar encetar el torn de presentacions de les obres finalistes del Premi Joaquim Amat-Piniella de literatura, que organitza Òmnium Cultural del Bages. L’acte va tenir lloc a la llibreria Petit Parcir de Manresa.
La segona presentació es farà el 4 de febrer amb la presència d’Albert Manent, autor de La represa.
El 9 de febrer serà el torn de Lolita Bosch amb La família del meu pare.
Ramon Batalla, per la seva banda, dissabte, 13 de febrer, parlarà del llibre D’Europa a Amèrica de Jaume Miravitlles
Aquests llibres, juntament amb Olor de Colònia són les quatre obres que han estat escollides aquest any com a finalistes.
L’acte de lliurament del premi es farà dimarts, 16 de febrer a la Sala Petita del Kursaal.

Museu d'Història de Catalunya

La taula rodona anunciada pel 26 de gener sobre Colònies Industrials, dins del marc del Museu d'Història de Catalunya, es va fer amb tota normalitat. Com que dos dels convidats a la taula no hi van poder assistir, es va haver de modificar un xic el plantejament. I no cal dir que en Carles Enrech, historiador i especialista en colònies i en Xavier Martí, periodista i director del projecte, ho van tirar endavant amb encert i professionalitat.
Tots dos van deixar molt clar que les colònies industrials a Catalunya són un autèntic fenomen social, econòmic i cultural, característic de la industrialització catalana, amb més de 150 anys d’història.
A mi em va tocar posar-hi l’alè d’uns personatges de ficció a tota aquesta carcassa industrial.
El públic assistent va col·laborar i molt!, perquè resultés un col·loqui viu i ple de matisos.
He de confessar que encara em sorprèn les passions que desperta el tema de les colònies.

A Masnou amb olor de mar

Feia temps que havíem quedat per anar a Masnou. Un compromís anterior ens va fer canviar la data . I al final va arribar el dia 22 de gener. El Club Nàutic ens esperava perfumat d’aires salabrosos de mar, amb un públic nombrós i divers i amb moltes ganes de fer preguntes.
I les van fer i les vaig respondre el millor que vaig saber. Que s’interessin per la feina que una ha fet, sempre és afalagador però, que t’escoltin, que riguin, que s’emocionin, que visquin amb tu tot allò que ha format part de la teva vida durant anys, converteix aquests moments en inefables.
Des d’aquí ho vull agrair a totes les persones que em van acompanyar i molt especialment a la Neus, l’organitzadora i ànima del Club de lectura.
Després, reunits al voltant d’una taula, vàrem sopar entremig de converses literàries, de somnis, de fal·leres per saber, per saber, per saber... tant!, que només puc dir que em van quedar moltes ganes de tornar-hi.

Trobada a la Biblioteca de Súria

El dia 21 de gener l’Olor de Colònia en va fer anar cap a Súria. Pel camí, el taxista que m’hi duia ja em va donar la primera sorpresa: com que em van dir que l’hauria de venir a buscar –m’explicava el taxista— m’he llegit la novel·la. Vaig pensar que això no ho fa tothom.
Després, xerrant, xerrant, vàrem descobrir que gairebé érem de família. Al final, la conversa ens va dur a compartir alguns coneguts.
I així va ser com em vaig assabentar que hi trobaria una amiga de quan vivíem a la colònia, de petites. Una amiga amb la qual hi havia viscut totes aquelles coses bones que només et deixa assaborir la infantesa.
La biblioteca estava plena de gom a gom. La tertúlia va ser amena i distesa. I també amb diversitat d’opinions. Aquest potser és el punt que la va fer més enriquidora.
Gràcies a tota la gent de Súria que ho va fer possible!

El Corte Inglès

Dilluns, 18 de gener, en l'Àmbit Cultural de El Corte Inglés del Portal de l'Àngel, es va celebrar el XII curs sobre la creació literària. Em varen convidar per participar en la sessió: Com neix una novel·la.
Després d'explicar una primera part teòrica, em vaig endinsar en la pràctica de com va néixer Olor de Colònia.
Els assistents --uns noranta-- semblaven molt interessats en la construcció dels personatges. I, com se sol dir, em vaig alegrar molt que em fessin aquesta pregunta; explicar com neixen, creixen i es desenvolupen uns personatges, m'apassiona.
Per tant, des d'aquí, moltes gràcies a tothom!