Biblioteca de Pallejà

27 de novembre

Ja feia dies --des del setembre-- que ens havíem posat d'acord amb al Judith per venir a Pallejà. Em feia molta il·lusió perquè era un poble que n'havia sentit parlar molt --de fet, a la colònia Vidal hi havia una família que ho era, de Pallejà-- però no hi havia estat mai.

Em vaig trobar amb uns tertulians que no se'ls acabaven les ganes de fer preguntes. I com que a mi no se m'acaben les ganes de donar respostes, ens vam entendre a la perfecció.

Gràcies a tothom per la vetllada!

Manifest del Dia Internacional contra la violència envers les dones

25 de novembre


La Carme Cara em va proposar de llegir el Manifest contra la Violència de Gènere. La Delegació del Govern a la Catalunya Central organitzava l'acte, en col·laboració amb la Coordinadora de l'Institut Català de les Dones.

Van creure que jo com a dona i com a persona que ha sabut transmetre tot un món hi podia col·laborar. Vaig acceptar encantada.

L'acte es va fer a Manresa al Casal de la Gent Gran. I el va presentar la senyora Rosa M. Altimires

Aquest Manifest es va llegir a tot Catalunya.


MANIFEST 25 DE NOVEMBRE 2010

El 1999 l’Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 25 de novembre com el DIA INTERNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA ENVERS LES DONES. La violència contra les dones i les nenes constitueix un problema de proporcions pandèmiques. Almenys una de cada tres dones al món ha patit maltractaments, ha estat forçada a mantenir relacions sexuals o ha sofert algun tipus d’abús al llarg de la seva vida.

Aquesta data commemora el brutal assassinat, el 1960, de les germanes Mirabal, activistes polítiques de la República Dominicana i significa, també, el reconeixement i el recordatori que els drets de les dones són drets humans. Per això, s’insta els governs, les organitzacions internacionals i les ONG a que aquest dia realitzin activitats amb la finalitat de conscienciar la ciutadania envers la greu vulneració dels drets humans que suposa la violència contra les dones.

És en aquest context que les institucions públiques de Catalunya, el govern de la Generalitat, les diputacions i els ajuntaments renovem el nostre compromís per una vida lliure de violència envers dones i nenes i expressem el nostre condol per la mort de:

Viktorya, Cristina, Fatna, Farida, Mònica, Andrea, Laila, Niscauris, Sabrina, Saida (la seva filla i el seu fill), i Maria Dolores,

víctimes de la violència masclista a Catalunya al llarg d’aquest any 2010. I volem, un cop més, expressar públicament que continuarem esmerçant tots els esforços i recursos necessaris per aconseguir, amb la complicitat de tota la societat catalana, avançar cap a la total eliminació de la violència contra les dones.

Si bé és cert que a Catalunya hem avançat molt els darrers anys , que gaudim de noves eines i comptem amb més instruments per fer front a aquesta problemàtica, sabem que continuen subsistint determinats comportaments, imatges i estereotips que contribueixen a fer possible, encara, la violència masclista i que, malgrat els esforços institucionals, d’organitzacions –especialment les de dones i feministes i altres moviments socials- i de moltes persones a títol individual, aquestes conductes estan massa generalitzades, són sistemàtiques i es generen i es reforcen mútuament.

Per això som conscients que només un canvi de models simbòlics farà minvar, en profunditat, les opressions i discriminacions contra les dones. Però també sabem que aquest canvi només pot tenir lloc si reconeixem la incidència que té la cultura de la violència en les nostres vides i tenim la capacitat de canviar-la. Aquest és el canvi cultural necessari, una veritable revolució que, més enllà de l’aplicació de les lleis i de determinades polítiques, s’haurà de produir en l’àmbit de les relacions socials i personals.

En aquestes últimes dècades, i gràcies a les transformacions culturals i socials empreses pels feminismes i assumides per les polítiques de dones i d’igualtat, cada cop són més els homes que diferencien clarament entre masculinitat i masclisme i que tenen l’horitzó de compartir amb les dones les diferents dimensions de la vida personal, familiar, social, política, econòmica i cultural.

Perquè la violència masclista és cosa de totes i tots es fa necessari que els homes afrontin amb valentia un doble canvi en el pla personal i també en el social. Per una banda, el rebuig als esquemes patriarcals rígids i dualistes. Per l’altra, han d’aprendre a reinventar les formes de relació amb l’altre sexe i demostrar que assumeixen, com ja ho estan fent molts, que les relacions han d’estar fundades en vincles que preservin el respecte, l’autonomia i la llibertat. Perquè tenim el convenciment que la llibertat de dones i homes és una riquesa que obre un món nou.

Per això avui, les institucions públiques de Catalunya, el govern de la Generalitat, les diputacions i els ajuntaments, tot renovant el nostre compromís, volem incidir en la necessària implicació individual de totes les persones de la nostra societat en l’eradicació de la violència masclista i, conjuntament, construir ponts perquè les properes generacions vagin perdent els referents d’una cultura destructiva front una altra que promogui noves formes de relació entre les dones i els homes, basades, fonamentalment, en el respecte a la vida, als drets humans.

Un minut de silenci després de la lectura va recordar amb respecte les víctimes de la violència envers les dones.

La intervenció del Delegat del Govern a la Catalunya Central, senyor Jordi Fàbrega, va cloure l'acte tot anunciant la participació de la Coral Harmonia del Casal de la Gent Gran de Manresa.

Va ser un acte senzill i molt emotiu.

Biblioteca de Vidreres

24 de novembre

No era el primer cop que visitava Vidreres. Hi havia anat moltes vegades amb la família en tornant de la platja; ens hi quedàvem a dinar. Si no em falla la memòria crec que aquest poble gaudeix d'una gastronomia excel·lent.

Vaig tenir aquesta sensació quan els components del club de lectura tot just acabada la xerrada, van parar taula i ens van oferir unes menges casolanes exquisides.

Sempre he pensat que la literatura acompanyada d'una bona taula pot ser una combinació perfecte.

Rotary Club de Terrassa

23 de novembre

Vaig rebre la invitació per assistir al plenari que fan els components del Rotary Club, un dimarts de cada mes a l'Hostal del Fum.

Mentre sopàvem, el seu president em va explicar alguns dels seus projectes solidaris i confesso que em vaig quedar molt impressionada.

Com que aquell dimarts van centrar la seva exposició sobre la novel·la Olor de Colònia, després em van convidar a parlar-ne.

El seu interès, a part de la confecció de la novel·la i els seus personatges, també es va encaminar cap el fet real de viure en una colònia; amb els inconvenients i els avantatges que hi podien haver.

Em va agradar poder-ho explicar, fent constar, però, que tot el que deia era des de la meva percepció; tal com jo ho havia viscut i ho recordava.

Va ser una vetllada molt agradable, sobretot, pel que hi vaig aprendre.

Club de lectura Diodati de Barcelona

20 de novembre

Després d'intercanviar uns quants correus amb la Conxa, vam trobar el dissabte apropiat per fer la xerrada.

Ens vam posar d'acord de seguida: com que jo tenia un compromís a primera hora, vindrien a Terrassa. Vam triar el Museu de la Ciència i de la Tècnica per la trobada.

Va ser un dia d'aquells que tot surt rodó; havíem quedat cap a les dotze del migdia i tothom va ser molt puntual. Al restaurant La Terrassa del Museu ja ens tenien una taula rodona --la que es veu a la foto-- preparada. La xerrada fins a l'hora de dinar va ser distesa i amena.

És una satisfacció compartir taula amb unes persones amants de la literatura, que llegeixen per plaer i saben manifestar-ho.

Gràcies a tothom i en especial a la Conxa pel seu interès i a l'Enrique i la Gemma per les fotos.

Fins a sempre. Una abraçada.

L'Adreça de la meva Web

L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana m'ha confeccionat aquesta Web:

http://www.escriptors.cat/autors/alcantaras/pagina.php?id_sec=3772

Amb la Glòria Marín a Sabadell

25-5-2010

Amb la Glòria ens coneixem des de fa... un munt d'anys.

Vam dinar juntes moltes vegades i, mentre compartíem el pa i la sal, també compatíem quimeres i somnis, idees i històries, personatges i estructures, i, sobretot, unes ganes immenses de poder-ho convertir tot en una realitat.

I, aquest dia quan ens vam retrobar, vam poder comprovar que algunes d'aquelles coses en les quals somniàvem, s'han complert.

I vam assaborir plegades aquell passat que s'ha fet present tot picant-li l'ullet al futur.

Universitat Politècnica de Catalunya

3 de novembre de 2010

Aquesta vegada la tertúlia era per les dues del migdia. Una hora ben curiosa. Però va anar molt bé.

Als components del club de lectura de la biblioteca de la UPC els hi agrada molt aprofitar el temps. I reunir-se a l'hora de dinar per parlar de llibres n'és una mostra.

I el van aprofitar, el temps. I van parlar de tot i força; del que els interessava i del que els preocupava tot fent observacions precises i enriquidores.

En aquesta aventura d'anar pel món que m'ha ofert la vida aquests darrers temps, m'he hagut de llevar d'hora i anar a dormir tard. És la primera vegada que em conviden a l'hora de dinar. He de dir , però, que ha estat un plaer.

Biblioteca de Navàs

2 de novembre

Va ser la Sandra de Taleia qui em va portar a Navàs. Teníem por de fer tard i vam arribar molt d'hora.

Navàs és un poble que està situat a uns quatre quilòmetres de la colònia on vaig viure els primers vint anys de la meva vida. Aquest trajecte jo l'havia fet moltes vegades amb la meva mare a peu i també enfilades a dalt d'una tartana. La tartana era d'un home que es deia Magí; un botiguer calb amb dues dents d'or que sempre reia --jo llavors em pensava que ho feia per ensenyar les dents-- i que portava alguns queviures a casa, els dissabtes a la tarda. Hi anàvem sovint, a Navàs, perquè també hi compràvem les sabates de tota la família. Segons la meva mare, en aquella sabateria s'hi trobaven les millors sabates de la comarca.

Tot això em va venir al cap només en baixar del cotxe i trepitjar el carrer principal del poble.

Gairebé en aquell moment m’hauria posat a escriure i... però això ja us ho explicaré un altre dia...

El cert és que hi havia un públic molt atén i amb ganes de saber moltes coses.

No sé si els ho vaig explicar tot!

Biblioteca Pere Caner de Calonge

30 d'octubre de 2010

Va ser una excepció per a mi, que la xerrada fos en dissabte. Com que des de Terrassa hi ha una bona tirada fins a Calonge, vam tenir temps de contemplar tots els colors de la tardor. I amb les persones que m'hi van portar --dues components del club-- vam poder gaudir d'aquest paisatge que només un octubre tan plujós com el d'enguany ens ha pogut oferir.

Tot plegat era per anar fent boca del dissabte literari que ens esperava. M'hi vaig trobar uns tertulians amb tantes ganes de saber que sospito que no se les van poder acabar.

El viatge de tornada amb la Montse --responsable de la biblioteca-- ho va acabar d'arrodonir.

Sempre és agradable poder parlar del que a una l'apassiona. I poder-ho compatir com va ser el cas, et dóna la sensació d'haver aprofitat molt bé aquell dia que, d'entrada, ja era una excepció.

Tàrrega

25 d'octubre de 2010

A la Sala d'Actes del Consell Comarcal de l'Urgell, ho tenien tot a punt.

Encara que ens va costar una mica d'arribar-hi. El taxista que m'hi va portar ja s'havia rendit; anava fent tombs per una illa de cases i em deia que no ho trobava de cap manera. Sort que l'Ester estava amatent i ens va treure de l'embolic.

Feia goig aquella sala d'actes tota plena de micròfons com si hi hagués d'haver un ple de l'Ajuntament.

Però al final només hi va haver una colla de persones que tenien ganes de parlar d'una novel·la i d'una manera de viure en un lloc i en una època passada i propera. Tan passada que només en queda el record. Tan propera que els que la van viure, no la volen oblidar.

Biblioteca Roca Umbert de Granollers

21 d'octubre de 2010

L'Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar...

Així comença aquest poema esqueixat i emotiu de Martí i Pol.

A la biblioteca Roca Umbert de Granollers el van posar en el seient de tots els tertulians.

Ho vaig trobar un detall significatiu i revelador pel tema que havíem de tocar. No em cansaré mai de repetir l'enveja que em fan els poetes; necessiten tan poques paraules per explicar-te un món! Jo vaig haver de menester més de tres-centes pàgines per dir el mateix.

A Granollers, però, encara m'hi esperava una altra sorpresa; un amic d'aquella infància feliç que a tots ens agradaria de tenir per recordar-la.

Per tot plegat, MOLTES GRÀCIES!!!

INS Serra de Marina de Premià de Mar

19 d'octubre de 2010

Em vaig haver de llevar d'hora aquell dimarts 19 d'octubre. A les deu en punt m'esperaven a la biblioteca els de segon de Batxillerat A. I és que a dos quarts de dotze havia de fer una segona sessió als de segon de Batxillerat B.

Em va semblar que els alumnes estaven prou motivats; amb les preguntes ben preparades i amb ganes de saber-ne les respostes.

Cada vegada que vaig a un Institut en surto molt esperançada; sentir-te llegida amb interès pels adolescents és un plus amb el que no hi comptava. I em fa tan feliç, que encara no m'hi he acostumat.

Biblioteca de Matadepera

14 d'octubre de 2010

Encara que el viatge fins a Matadepera des de Terrassa sigui curt, la Mariàngels --responsable de la biblioteca-- el va aprofitar per posar-me al dia dels seus projectes. Uns projectes amanits amb un entusiasme i una energia que em van fer pensar que, amb gent així, la cultura del nostre país està en bones mans.

I l'entusiasme encara durava a l'hora de presentar-me els components del club de lectura i d'esperonar-los perquè em fessin tota mena de preguntes.

I me les van fer.

M'agradaria creure que d'aquella trobada tots en vam treure profit.

Biblioteca A. Pla de la Vall de Taradell

30 de setembre de 2010

Tenia moltes ganes d'anar a Taradell. I no només perquè era la primera sortida després de les vacances, sinó perquè el nom del poble em porta molts records, tants!, que fins i tot el faig sortir a la novel·la Olor de Colònia. Els components del club de lectura ja s'hi havien fixat, ja, en això i només de veure'ls-hi la cara que feien quan vaig arribar, m'ho van deixar ben clar.

I en vam haver de parlar d'aquest fet perquè els records que jo tinc d'aquest poble tenen a veure amb una orquestra anomenada Els Lluïsos de Taradell. Aquesta orquestra venia cada any per la festa major a la colònia on jo vivia. El matí tocaven sardanes a la plaça i havent dinat ens delectaven amb un concert al cafè.

I els records es van encreuar i van sortir familiars dels músics que els havien parlat de la colònia i d'aquella època.

A la foto, en un dels quadres que hi ha penjats, s'hi pot veure l'orquestra tocant a la plaça de la colònia.

Va ser una dia feliç recordant les coses bones que Els Lluïsos de Taradell ens havien deixat amb la seva música. Una música que encara ara la sento a dins del cor perquè va posar color a aquella època tan grisa que ens va tocar viure.

Moià

31 de maig de 2010

A Moià hi vaig arribar dues hores abans del previst. I és que m'hi va portar un lector del club que, curiosament, treballa a Terrassa. Ja em van avisar: és molt puntual i, a més, porta gorra. Com que a mi també m'agrada la puntualitat, ens vam entendre de seguida. I no només per això; durant tot el camí, reconeixíem pobles, arbres, espais en els quals ens hi sentíem plenament identificats.

Va ser un viatge profitós i em va anar molt bé arribar d'hora; a Moià hi viuen dues germanes meves i la vam poder fer petar una bona estona.

Després la tertúlia va ser emotiva i colpidora com gairebé sempre.

Mollerussa

12 de maig de 2010

A Mollerussa primer hi havia d'anar el dia 13, però ho vam haver de canviar perquè aquell dia hi havia una moguda amb el Joan Laporta i el Salvador Cardús i van tenir por que no hi hauria gent.

I potser va ser un encert perquè el dia 12 estava ple a vessar.

Viladecans

14 d'abril de 2010

L'endemà de Santa Coloma vaig anar a Viladecans i allà m'esperava una sorpresa: hi havia algunes persones amb les que ja ens havíem trobat el dia abans.

Ara em toca caminar per un camí on les sorpreses són el pa de cada dia.

Santa Coloma de Cervelló

13 d'abril de 2010

Era dimarts i tretze i les coses van sortir rodones a la Biblioteca Pilarín Bayés de Santa Coloma.

D'això ja se'n va cuidar la Montserrat Rigol que ho tenia tot a punt sense que hi faltés ni un detall.

Encara que sigui amb retard vull agrair totes les atencions que em van dispensar.

Conferència a la Biblioteca Jaume Fuster

8 d'abril de 2010

L'Albert Lladó es va posar en contacte amb mi; hi estava molt interessat.
Encara que faci força temps de tot plegat, recordo que va ser una trobada molt agradable i la gent que hi va assistir es va mostrar en tot moment interessada per la novel·la, els seus secrets i també --això ja s'ha convertit en un fet habitual-- per com es vivia realment a les colònies.

Des d’aquí salutacions a tots plegats.