Vàrem ser molt ben acollits per la Mayé, responsable del Museu de la Colònia i també per l'Àngels, que ens va acompanyar en tot moment per tal de fer el recorregut més profitós. Una part del documental el vàrem gravar a la biblioteca; el fet de seure en una de les cadires de l'estança em va sotraguejar tan fort la memòria que vaig recordar coses que tenia arraconades en el més profund dels oblits.
La figura del senyor Camprubí, mestre i bibliotecari, se'm va aparèixer; per un moment vaig sentir la seva presència, la seva olor.
Va ser un moment inoblidable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada