14-12-09El dia 14 de desembre era dilluns. Un començament de setmana fred, glaçat. A Manresa, a les vuit del vespre l’aire del carrer tallava com una dalla acabada d’esmolar. A dins, a la Sala Petita del Kursaal, però, l’ambient era d’allò més càlid. I les paraules que s’hi van anar desgranant, encara més. De mica en mica anaven sortint els noms de persones o entitats que havien destacat per la seva tasca i trajectòria a la Catalunya Central. L’alcalde de Manresa va parlar de tenacitat, superació, esforç, creativitat. Aquests eren els qualificatius que atorgaven als premiats. I vaig pensar que era un premi diferent. I em vaig sentir molt orgullosa d’aquell guardó. Estava tan emocionada que les paraules em van sortir una mica entrebancades:
.
En primer lloc voldria agrair aquest premi als membres del jurat. Gràcies.
I també a totes les persones que han fet possible que aquest llibre avui sigui a les llibreries. D’una manera molt especial al meu editor en Josep Cots.
I a la ciutat de Manresa que sempre m’ha acollit tan bé.
I només de pensar en el nom d’aquesta ciutat m’ha vingut a la memòria què havia representat per a mi, Manresa.
Quan vivia a la colònia Vidal, de petita, Manresa era la CIUTAT, en majúscules.
Per venir a Manresa la meva mare ens posava el vestit de les festes grosses. I si se'ns havia quedat petit, ens en feia un altre.
Recordo una vegada que es va estar tota la nit cosint perquè l’endemà havíem d’anar a Manresa.
I per això també li vull dedicar aquest premi:
A ella i a totes les dones d’aquesta terra. Dones valentes que no s’arrugaven per res ni per ningú. Que feien dos jornals: el de la fàbrica i el de casa per poder sobreviure.
A elles, a elles molt especialment els dedico aquest premi!!!
I també a totes les persones que han fet possible que aquest llibre avui sigui a les llibreries. D’una manera molt especial al meu editor en Josep Cots.
I a la ciutat de Manresa que sempre m’ha acollit tan bé.
I només de pensar en el nom d’aquesta ciutat m’ha vingut a la memòria què havia representat per a mi, Manresa.
Quan vivia a la colònia Vidal, de petita, Manresa era la CIUTAT, en majúscules.
Per venir a Manresa la meva mare ens posava el vestit de les festes grosses. I si se'ns havia quedat petit, ens en feia un altre.
Recordo una vegada que es va estar tota la nit cosint perquè l’endemà havíem d’anar a Manresa.
I per això també li vull dedicar aquest premi:
A ella i a totes les dones d’aquesta terra. Dones valentes que no s’arrugaven per res ni per ningú. Que feien dos jornals: el de la fàbrica i el de casa per poder sobreviure.
A elles, a elles molt especialment els dedico aquest premi!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada