Premi Amat-Piniella

16-2-10

En primer lloc, voldria parlar de l’acte del lliurament del premi que va ser molt emotiu.
L’escriptor manresà Joaquim Amat-Piniella entrà al Camp de Mauthausen el 27 de gener de 1941 i va ser-ne alliberat el maig de 1945. Com a testimoni d’aquesta experiència, que va marcar la seva vida i la seva obra, en aquest acte la pianista i compositora Laura Casaponsa posà música a un recull d’imatges del Camp de Mauthausen.
Després de lliurar-me el guardó, corpresa encara per les imatges que acabàvem de veure, ho vaig agrair amb unes paraules:

No em voldria allargar gaire. Només expressar el meu agraïment a tots el membres del jurat: Moltíssimes gràcies!!!
Sé que és un premi molt prestigiós. I em sento molt honorada.
Quan et passen coses tan extraordinàries com les que m’han passat a mi durant aquest últim any, no pots evitar de fer una reflexió. I l’he fet. L’he fet amb profunditat.
Tot just divendres passat va fer un any que vàrem presentar per primer cop la novel·la Olor de Colònia a Terrassa.
Tot just fa un any i mig que em posava en contacte amb l’editor de 1984, en Josep Cots, un manresà amb empenta que és, en part, el responsable que avui em trobi aquí.
Tot just fa quatre dies, era una desconeguda de seixanta-cinc anys que irrompia em el món literari i tothom es preguntava, d’on ha sortit?
Gairebé jo també m’ho preguntava.
I només aquest afany de reflexió m’ha fet tirar enrere, enrere, fins a trobar-hi una resposta.
I em podeu ben creure: no hi ha cap secret. Només és la història d’una dona que un dia l’obstinació la va portar a aprendre la seva llengua. Aquella llengua que li havien negat durant tants anys.
Per això crec que tot plegat és, senzillament, una història d’amor.
Amor per aquesta llengua i per aquest país.

Moltes gràcies!!!