Des que l'havien cobert, el safareig, que tenia més parròquia (...) I quina alegria veure les dones amb el cove i el picador, instal·lades al safareig tot fent bugada i apedaçant el món. De les poques novetats que ell encara no sabia, el dilluns se n'acabava de posar al corrent des de l'altra banda dels finestrals. I quin goig per la vista, aquell pet de cames que algunes ensenyaven fins més enllà d'on s'acaben les mitges, mentre esbandien la roba juntament amb les misèries.
En quant a mi
- Silvia Alcàntara i Ribolleda
- Terrassa, Barcelona
- Sóc una persona sincera. Dormo poc. Somnio molt. I m'agrada compartir els somnis.
8.6.09
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada