I la roda de ferro giravoltava per bombar aigua de la font que hi havia al davant de la botiga. Eren molts els que encara hi anaven cada migdia a buscar l'aigua per refrescar el vi. No s'havien volgut sumar als amants del progrés que tenien nevera i que, segons deien, amb un tros de gel, la frescor els durava tot el dia. No. N'hi havia que eren fidels al que s'havia fet sempre, ja en temps dels pares i els avis; empènyer la roda de ferro perquè giravoltés, mentre rodolaven les últimes notícies. I les d'avui eren sonades. I els que primer havien dit escolteu-me, després van dir que callessin que... I filaven rumors i teixien mentides mentre s'omplien càntirs i galledes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada