...i queia... i queia... i no acabava mai d'arribar a terra... fins que la resclosa, bramulant afamada, embogida, vomitant escumera, l'embolcallava mentre l'engolia... i allà dins entremig de la turbulència de les aigües se sentia presonera d'un ofec, d'una foscor que la feia estremir igual que el toc de la sirena quan la va despertar.
En quant a mi
- Silvia Alcàntara i Ribolleda
- Terrassa, Barcelona
- Sóc una persona sincera. Dormo poc. Somnio molt. I m'agrada compartir els somnis.
8.6.09
La resclosa
...i queia... i queia... i no acabava mai d'arribar a terra... fins que la resclosa, bramulant afamada, embogida, vomitant escumera, l'embolcallava mentre l'engolia... i allà dins entremig de la turbulència de les aigües se sentia presonera d'un ofec, d'una foscor que la feia estremir igual que el toc de la sirena quan la va despertar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada