Va treure el cap a la quadra dels telers petits, els de garrot, allà el foc no hi havia arribat i ja tornaven a funcionar com sempre. Sort en tindrien per poder servir les comandes més urgents. Des d'allà on era li arribava encara l'olor de cremat, i la de cotó brut i la de borra barrejada amb oli dels batans i les cardes i la de la cola que venia dels ordidors i també el soroll. El soroll de les màquines. L'olor i el soroll que volia dir feina, seguretat, vida...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada