2 de novembre
Va ser la Sandra de Taleia qui em va portar a Navàs. Teníem por de fer tard i vam arribar molt d'hora.
Navàs és un poble que està situat a uns quatre quilòmetres de la colònia on vaig viure els primers vint anys de la meva vida. Aquest trajecte jo l'havia fet moltes vegades amb la meva mare a peu i també enfilades a dalt d'una tartana. La tartana era d'un home que es deia Magí; un botiguer calb amb dues dents d'or que sempre reia --jo llavors em pensava que ho feia per ensenyar les dents-- i que portava alguns queviures a casa, els dissabtes a la tarda. Hi anàvem sovint, a Navàs, perquè també hi compràvem les sabates de tota la família. Segons la meva mare, en aquella sabateria s'hi trobaven les millors sabates de la comarca.
Tot això em va venir al cap només en baixar del cotxe i trepitjar el carrer principal del poble.
Gairebé en aquell moment m’hauria posat a escriure i... però això ja us ho explicaré un altre dia...
El cert és que hi havia un públic molt atén i amb ganes de saber moltes coses.
No sé si els ho vaig explicar tot!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada