31 de maig de 2010
A Moià hi vaig arribar dues hores abans del previst. I és que m'hi va portar un lector del club que, curiosament, treballa a Terrassa. Ja em van avisar: és molt puntual i, a més, porta gorra. Com que a mi també m'agrada la puntualitat, ens vam entendre de seguida. I no només per això; durant tot el camí, reconeixíem pobles, arbres, espais en els quals ens hi sentíem plenament identificats.
Va ser un viatge profitós i em va anar molt bé arribar d'hora; a Moià hi viuen dues germanes meves i la vam poder fer petar una bona estona.
Després la tertúlia va ser emotiva i colpidora com gairebé sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada